 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Charles Mingus (22 d'abril de 1922 - 5 de gener de 1979) fou un contrabaixista estatunidenc de jazz. Igualment exercí de compositor i líder de banda. També se'l coneix pel seu activisme contra la segregació racial.
El llegat musical de Mingus és notable; se'l considera com dels més grans músics i compositors de jazz de tots els temps, i molts dels seus àlbums es consideren obres mestres. Dotzenes de músics han desenvolupat importants carreres musicals en individual després d'haver passat pels seus conjunts. Les seves cançons, tot i ser melòdiques i originals, rarament han estat interpretades per altres músics, degut en part a la seva complexitat interna. Mingus també va ser creatiu i tingué una gran influència com a líder de banda, contractant artistes poc coneguts però amb talent als quals conjuntava en formacions arriscades i poc convencionals.
Mingus és gairebé tan conegut pel seu temperament problemàtic com per la qualitat de la seva música. El refús a comprometre la seva integritat musical el va portar a protagonitzar diverses reaccions estranyes dalt dels escenaris, tot i que s'ha arguït que el seu mal caràcter provenia del fet de descarregar la frustració que portava al damunt. Irònicament, una actuació perfecta el podia irritar per no deixar-li alliberar aquesta ràbia. Mingus era propens a la depressió; probablement es tractava de depressió maniaca. Tendia a tenir breus períodes d'intensa activitat creadora combinats amb llargs períodes d'abatiment i inactivitat.
Molta de la música de Mingus desprèn el so càlid i ple de sentiment del hard bop, enllaçant directament amb el gospel, tot i que alguns cops també s'apropa al free jazz. Tot i això Mingus evitava qualsevol tipus de categorització, forjant el seu estil únic en una barreja de tradició i exploració de nous camins. Mingus es va centrar en la improvisació col·lectiva, similar a les desfilades de jazz de Nova Orleans, parant especial esment en com cada membre de la banda interaccionava amb el conjunt. A l'hora de crear les seves bandes, Mingus es fixava no només en les habilitats musicals de les persones, sinó també en els seus caràcters.
Sovint ha estat considerat com l'hereu de Duke Ellington, a qui admirava. A inicis dels 50, abans d'obtenir reconeixement comercial com a líder de banda, va tocar en un bon nombre d'actuacions en directe amb Charlie Parker, les composicions i improvisacions del qual el van influir sobremanera. Mingus considerava Parker com el geni i l'innovador més gran de tota la història del jazz, però tenia una relació d'amor-odi amb el seu llegat musical. Mingus culpava la mitologia parkeriana de la manca d'originalitat de tots aquells que volien convertir-se en els successors de Parker. També li desagradaven els hàbits autodestructius del Bird, criticant que això havia portat altres músics a idealitzar l'addicció a les drogues.