Cimera Reial

Història militar de la Corona d'Aragó

Laus i crits de guerra Aragó, Aragó! Desperta Ferro, Desperta! Aür, Aür! Sancta Maria, Sancta Maria! Sant Jordi, Sant Jordi! Vergonya Cavallers, Vergonya!    Simbologia militar Senyera Reial Creu d'Alcoraz Creu d'Enneco Ariesta Creu de Sant Jordi Cimera Reial    Tipus d'unitats militars Cavallers Escuders Almogàvers Ballesters Llancers    Flota Galeres Tarides Llenys Barques Llaguts Buses Naus Coques Atzaura Complida Còmit de galeres Drassana    Terminologia militar algara host quadrella

La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç). El conjunt de la cimera el formen la corona reial oberta, la mantellina amb el «senyal antich del rei d'Aragó» i el Drac Pennat (víbria o drac alat), que n'és l'element característic i denominador del conjunt. Heràldicament la cimera es representa timbrant l'elm que reposa sobre un escut amb el Senyal Reial. La cimera fou creada inicialment com a empresa o divisa personal del rei Pere el Cerimoniós, però esdevingué hereditària i es convertí en símbol identificatiu del rei d'Aragó. El seu ús es perllongà fins al segle xv pels reis d'Aragó del llinatge de Trastàmara i durant el segle xvi esdevingué símbol del Regne de València.

La vibra de la cimera era daurada, es representava de perfil, mirant a l'esquerra. La seva posició era rampant i amb el cos que s'anava afusant fins al coll, que era corbat com el d'un cigne. Al cap tenia unes orelles punxegudes i duia barba, tenia uns grans narius, la boca oberta amb dents i la llengua treta. La part anterior del ventre i del pit i tot el coll solien estar plens de dogues. Del ventre sortien cap envant dues urpes amenaçants i, a cada costat, una ala amb la punta cap amunt, oberta com un ventall, les barnilles del qual eren els ossos.

En alguns moments la vibra va adoptar un aspecte de mamífer, a la darreria del segle xv. Amb un posat diferent apareix amb el penó de sant Joan Evangelista en alguns escuts de membres de l'orde del Toisó d'Or (Alfons el Magnànim, Joan II) i en els de diferents reis (de Jaume el Conqueridor a Ferran el Catòlic), en la genealogia de Carles V publicada a la Haia, vers l'any 1532.

L'elm des de Pere el Cerimoniós duia un mantellet d'atzur (blau) amb el folre de gules (vermell), i una creu patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent anomenada creu d'Ènnec Aritza o «creu d'Iñigo Arista» considerada l'emblema tradicional de l'Aragó antic. Aquesta creu desaparegué dels escuts al segle xvii quan la Vibra es representà de cara. Aleshores l'escut també deixà d'estar inclinat a la destra i l'elm esdevingué un elmet. El mantellet o llambrequins es convertiren en una decoració de fulles o plomes des de la representació a la Llotja de València, però sobretot des del segle xvi.

No consta en el Catálogo de la Real Armería, a Madrid, publicat el 1849.^[1] Actualment la Cimera del Drac Pennat es conserva a la Real Armería de Madrid.^[2] Se'n va exposar una reproducció al Saló del Tinell del Palau Reial Major, a Barcelona, del 20 de març al 15 de setembre de 2019.^[3]