  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 376 Al-Mahalla al-Kubra (Egipte) |
| Mort | 27 juny 444 (67/68 anys) Alexandria (Egipte) |
| Patriarca d'Alexandria | |
| 412 – | |
 Patriarca Copte d'Alexandria | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | patriarca Copte d'Alexandria, clergue |
| Període | Imperi Romà |
| Professors | Teòfil d'Alexandria |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 9 de juny 27 de juny |
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.[1][2] Va ser entronitzat quan la ciutat es trobava en el punt àlgid de la seva influència i poder dins l Imperi Romà. Ciril va escriure molt i va ser un dels principals antagonistes de les controvèrsies cristològiques de finals dels segles IV i V. Va ser una figura central en el Concili d'Efes del 431, que va portar a la deposició de Nestori com a patriarca de Constantinoble. Ciril és comptat entre els Pares de l'Església i també com a Doctor de l'Església, i la seva reputació dins el món cristià li ha donat els seus títols Pilar de la Fe i Segell de tots els Pares. Els bisbes nestorians al seu sínode al Concili d'Efes el van declarar heretge, titllant-lo de "monstre, nascut i educat per a la destrucció de l'església".[3]
Ciril és conegut per la seva disputa amb Nestori i el patriarca Joan d'Antioquia, a qui Ciril va excloure del Concili d'Efes per haver arribat tard. També és conegut per la seva expulsió de novacians i jueus d'Alexandria i per l'increment de les tensions que van portar a l'assassinat de la filòsofa hel·lenística Hipàcia per part d'una multitud cristiana. Els historiadors no estan d'acord sobre quina responsabilitat hi va tenir.
Ciril va intentar obligar el pietós emperador cristià Teodosi II (408-450 dC) a què li dediqués la seva taula pasqual.[4] També és important tenir en compte que la taula Pasqual de Ciril tenia una estructura bàsica metònica en forma d'un cicle lunar metònic de 19 anys que ell mateix va adoptar cap a l'any 425 dC. Aquest era molt diferent del primer cicle lunar metònic de 19 anys inventat al voltant del 260 dC per Anatoli, però exactament igual al cicle lunar similar que havia estat introduït cap a l'any 412 dC per Annianus. El d'Annianus és l'equivalent julià d'aquest cicle lunar alexandrià adoptat per Ciril que tornaria a emergir molt més tard: un segle més tard a Roma com l'estructura bàsica de la taula pasqual de Dionís l'Exigu (525 dC) i dos segles més després a Anglaterra com el de la taula de Pasqua de Beda (725 dC).[5]
L'Església catòlica no va commemorar sant Ciril en el calendari tridentí: no va afegir la seva festa fins a l'any 1882, assignant-li la data del 9 de febrer. Aquesta data és utilitzada per l'Església Ortodoxa de Ritu Occidental. No obstant això, la revisió del calendari catòlic de 1969 el va traslladar al 27 de juny, considerat com el dia de la mort del sant, tal com celebra l'Església ortodoxa copta.[6] S'ha escollit la mateixa data per al calendari luterà. Les esglésies catòlica ortodoxa oriental i bizantina celebren la seva festa el 9 de juny i també, juntament amb el papa Atanasi I d'Alexandria, el 18 de gener.
Ciril és recordat a l'Església d'Anglaterra amb una commemoració el 28 de juny.[7]
- ↑ Henry Palmer Chapman (1908). "St. Cyril of Alexandria". In Catholic Encyclopedia. 4. New York: Robert Appleton Company.
- ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Cyril (bishop of Alexandria)". Encyclopædia Britannica. 7. (11th ed.). Cambridge University Press. p. 706.
- ↑ Gibbon, E., Milman, H. Hart. (1871). The history of the decline and fall of the Roman empire. A new ed., Phila.: J. B. Lippincott & co. Volume 4, p. 509.
- ↑ Mosshammer (2008) 193-194
- ↑ Zuidhoek (2019) 67-74
- ↑ Calendarium Romanum (Libreria Editrice, 1969), pp. 95 and 116.
- ↑ «The Calendar» (en anglès). The Church of England. [Consulta: 27 març 2021].