 Emblema de la família franciscana, emprat també per les clarisses | |
| Tipus | Monàstic de clausura, femení |
|---|---|
| Nom oficial | Orde de les Caputxines de Santa Clara |
| Nom oficial llatí | Ordo Sanctae Clarae Cappucinarum, o Moniales Clarisae Cappucinae |
| Sigles | O.S.C. Cap. |
| Altres noms | Clarisses Caputxines, Monges Caputxines |
| Hàbit | Hàbit marró o negre i vel negre, toca blanca, cordó blanc |
| Objectiu | Vida contemplativa i pregària |
| Fundació | 19 de febrer de 1535, Nàpols (Regne de Nàpols, Itàlia) per Venerable Maria Llorença Llong |
| Aprovat per | Pau III, en 1535 |
| Regla | Regla de Santa Clara, aprovada per Innocenci IV (1253) |
| Constitucions | 1538, basades en les de les Clarisses Coletines (1434) i les dels caputxins |
| Patrons | Sant Francesc d'Assís, Santa Clara d'Assís |
| Branques i reformes | És reforma de les Clarisses |
| Primera fundació | Nàpols (Santa Maria del Popolo degli Incurabili) (amb la nova regla: 1538, Santa Maria della Stalletta), 1535 |
| Fundacions destacades | Perugia (1553), Gubbio (1561), Roma (1576), Milà (1578), Granada (1588), París (1606), Mèxic (1665) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Santa Margarida (Sarrià, 1599), Manresa (1638) |
| Persones destacades | Santa Verònica Giuliani, beata María Àngela Astorc, Àngela Margarida Prat i Serafí, beata Isabel Calduch i Rovira |
Les Clarisses Caputxines (en llatí Moniales Clarisae Cappucinae o Ordo Santae Clarae Capuccinarum) són un institut femení de vida consacrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura. Forma part del Segon Orde de Sant Francesc, com a branca femenina dels Frares Menors Caputxins i com a reforma de l'Orde de Santa Clara. Les monges que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.C. Cap.