.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1567 (Gregorià) Cremona (Imperi Espanyol) |
| Mort | 29 novembre 1643 (76 anys) Venècia (República de Venècia) |
| Sepultura | Santa Maria Gloriosa dei Frari (Venècia) |
| Mestre de capella basílica de Sant Marc | |
| 1613 – 29 novembre 1643 (mort en el càrrec) | |
| Mestre de capella | |
| 1601 – | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Italià |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, cantant i gambista
|
| Activitat | 1582 (Gregorià) - 1643 |
| Gènere | Òpera i música barroca |
| Moviment | Música del Renaixement i música barroca |
| Estil | Barroc |
| Professors | Marc'Antonio Ingegneri |
| Alumnes | Giovanni Rovetta |
| Instrument | Viola da braccio, viola d'arc i orgue |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Ester Exposito |
| Germans | Giulio Cesare Monteverdi |
Signatura  | |
          
 | |
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.[1]
L'obra de Monteverdi assenyala el pas de la música del Renaixement a la música barroca. Al llarg de la seva vida va produir obres que poden ser classificades en alguna de les dues categories i va ser un dels principals innovadors que van portar al canvi d'estil. La seva primera obra (òpera) teatral realitzable fou L'Orfeo, i va tenir la sort de gaudir de l'èxit mentre encara era viu.
Nascut a Cremona, on va realitzar els primers estudis musicals i composicions, Monteverdi va desenvolupar la seva carrera primer a la cort de Màntua (c. 1590–1613) i després fins a la seva mort a la República de Venècia, on va ser maestro di cappella a la basílica de Sant Marc. Les seves cartes supervivents donen una visió de la vida d'un músic professional a Itàlia de l'època, incloent-hi problemes d'ingressos, mecenatge i política.
Gran part de la producció de Monteverdi, incloses moltes obres escèniques, s'ha perdut. La seva música supervivent inclou nou llibres de madrigals, obres religioses a gran escala, com la seva Vespro della Beata Vergine (Vespres per a la Santíssima Verge) de 1610, i tres òperes completes. La seva òpera L'Orfeo (1607) és la més antiga del gènere que encara es representa àmpliament; cap al final de la seva vida va escriure obres per a Venècia, com Il ritorno d'Ulisse in patria i L'incoronazione di Poppea.
Tot i que va treballar àmpliament en la tradició de la polifonia del primer Renaixement, com es pot veure en els seus madrigals, va realitzar grans desenvolupaments en la forma i la melodia, i va començar a utilitzar la tècnica del basso continuo, característica del Barroc. No aliè a la polèmica, va defensar les seves de vegades noves tècniques com a elements d'una seconda pratica, en contrast amb l'estil anterior més ortodox que va anomenar prima pratica. Molt oblidat durant el segle XVIII i bona part del XIX, les seves obres van gaudir d'un redescobriment cap a principis del segle XX. Actualment, s'ha consolidat com una influència significativa en la història musical europea i les seves obres es representen i enregistren regularment.
- ↑ «Claudio Monteverdi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].