Climent I

Plantilla:Infotaula personaCliment I

Retrat imaginari de Climent a la basílica de Sant Pau Extramurs.
Nom original(la) Clemens PP. I Romanus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementClemens o Clemens Romanus (llatí)
segle I Modifica el valor a Wikidata
Roma (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort99 dC Modifica el valor a Wikidata
Quersonès (Regne del Bòsfor) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, execució per ofegament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLloc desconegut. Es conserven uns suposats ossos a la Basílica de Sant Climent del Laterà, Roma; el suposat crani es conserva a Kíev.[1] 
4t Papa
88 dC – 99 dC
← AnacletEvarist → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle I Modifica el valor a Wikidata)
Sant Climent I, papa i màrtir
Pare apostòlic de l'Església
CelebracióA tota la Cristiandat
Festivitat
IconografiaRepresentat com a papa amb una àncora i un peix. A vegades se'l mostra jaient en un temple en el mar. També se'l pot representar amb una roda de molí, unes claus, una font que brolla davant dels creients, o un llibre.[7]
Patró de
  • Treballadors del marbre.
  • Trinity House de Londres (responsables dels fars).
Obra
Obres destacables
Família
ParesTit Flavi Sabí Modifica el valor a Wikidata  i Arrecina Modifica el valor a Wikidata
GermansFlavi Sabí
Tit Flavi Climent
Flàvia Plautil·la Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 122937

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà,[7][8] va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere. A diferència dels seus dos predecessors, Climent és el primer bisbe romà del qual es tenen notícies històriques fiables.[9][7] Com els altres primers bisbes romans, la seva cronologia és confusa: el seu pontificat va tenir lloc aproximadament entre el 88/91 i el 99/101; també és confusa la seva situació en l'ordre successori romà, si bé actualment se'l considera el tercer successor de sant Pere.

Tant el seu origen com el seu pontificat són bastant desconeguts. Són diverses les teories que hi ha hagut, però un dels fets més destacables és un escrit que és considerat autèntic de Climent: la «Primera Epístola de Climent», on escriu als cristians de l'església coríntia. Per aquest escrit se l'ha considerat el primer «Pare apostòlic» de l'Església. També se li atribueixen moltes altres obres escrites sense ser veritablement seves, car van ser escrites posteriorment a la seva mort.

Com a bisbe de Roma, l'Església Catòlica el considera papa per, segons s'exposa en el catàleg oficial de la Santa Seu, l'Annuario Pontificio. No obstant això, cal tenir en compte que en una etapa tan matinera de la història de l'Església encara no existia el títol de papa, i encara menys com la màxima figura jeràrquica eclesiàstica.

Com a pare apostòlic, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes, a més que se'l considera màrtir. La seva festa se celebra el 23 de novembre en l'àmbit catòlic i protestant, el 25 de novembre en l'àmbit ortodox oriental, i el 8 de novembre en l'Església copta.

  1. «Hieromartyr Clement, pope of Rome» (en anglès). Washington D.C.: Russian Orthodox Cathedral of St. John Baptist. Arxivat de l'original el 8 de gener 2015. [Consulta: 10 octubre 2014].
  2. «Santoral català». església.net. Arxivat de l'original el 23 de juny 2015. [Consulta: 10 octubre 2014].
  3. «Commemorations» (en anglès). The Lutheran Church. Missouri Synod. [Consulta: 10 octubre 2014].
  4. «Holy Days» (en anglès). The Church of England. Arxivat de l'original el 18 de juny 2017. [Consulta: 10 octubre 2014].
  5. «Hieromartyr Clement the Pope of Rome» (en anglès). Orthodox Church in America. [Consulta: 10 octubre 2014].
  6. «Commemorations for Hator 29» (en anglès). Coptic Church. [Consulta: 10 octubre 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 Guiley, 2001, p. 77.
  8. Scorza Barcellona, 2000.
  9. Chapman, 1913.