Clopidogrel

Infotaula de fàrmacClopidogrel
Malaltia objecteasma, malaltia de les artèries coronàries, accident isquèmic transitori, insuficiència cardíaca congestiva, estenosi de la caròtide, ictus silenciós, infart de miocardi, problema neuròtic, cardiopatia congènita, infart agut de miocardi, cardiopatia, arterioesclerosi, fibril·lació auricular, infart cerebral, trombosi, angina inestable, síndrome coronària aguda i ateroesclerosi Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Viavia oral Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicantiagregant plaquetari Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCB01AC04 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC16H16ClNO2S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular321,059 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS113665-84-2 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)60606 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7150 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00758 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider54632 Modifica el valor a Wikidata
UNIIA74586SNO7 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00769 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI37941 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1771 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDCGE Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.127.841

El clopidogrel, que es ven amb les marques Plavix i Deplat, entre d'altres, és un medicament antiagregant plaquetari que s'utilitza per reduir el risc de patir malalties del cor i ictus en persones amb alt risc.[1] També s'empra juntament amb l'aspirina en atacs de cor i després de la col·locació d'un stent d'artèria coronària (teràpia antiplaquetària dual).[1] Es pren per via oral.[1] El seu efecte comença unes dues hores després de la ingesta i dura cinc dies.[1]

Els efectes secundaris comuns inclouen mal de cap, nàusees, contusions fàcils, picor i ardor d'estómac.[1] Els efectes secundaris més greus inclouen l'hemorràgia i la púrpura trombocitopènica trombòtica.[1] Tot i que no hi ha proves de dany per l'ús durant l'embaràs, aquest ús no ha estat ben estudiat.[2] El clopidogrel pertany a la classe de la tienopiridina de les antiplaquetàries.[1] Funciona inhibint de manera irreversible un receptor anomenat P2Y 12 a les plaquetes.[1]

Clopidogrel va ser patentat el 1982 i aprovat per a ús mèdic el 1997.[3][4] Està a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[5] El 2020, va ser el 29è medicament més prescrit als Estats Units, amb més de 19 milions de receptes.[6][7] Està disponible com a medicament genèric.[8]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Clopidogrel Bisulfate». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 21 December 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].
  2. ↑ «Clopidogrel (Plavix) Use During Pregnancy». Drugs.com. Arxivat de l'original el 21 December 2016. [Consulta: 14 desembre 2016].
  3. ↑ «Plavix- clopidogrel bisulfate tablet, film coated». DailyMed. Bristol-Myers Squibb/Sanofi Pharmaceuticals Partnership, 17-05-2019. Arxivat de l'original el 4 August 2020. [Consulta: 26 desembre 2019].
  4. ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 453. ISBN 9783527607495. 
  5. ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. 
  6. ↑ «The Top 300 of 2020». ClinCalc. [Consulta: 7 octubre 2022].
  7. ↑ «Clopidogrel - Drug Usage Statistics». ClinCalc. [Consulta: 7 octubre 2022].
  8. ↑ «Clopidogrel Bisulfate». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 21 December 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].