Clorapatita

Clorapatita
Fórmula química	Ca₅(PO₄)₃Cl
Epònim	apatita i clor
Descobridor	Carl Rammelsberg
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.16a
Dana	41.8.1.2
Heys	22.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,5979 Å; c = 6,7762 Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	p6₃/m
Color	blanc
Macles	macles de contacte rares en {1121}. Pla de maclat {10_13} rar. També s'ha descrit maclat en {1010} i {11_23}.
Exfoliació	pobra/indistingible - {0001}, {1010}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	subvítria, resinosa, mat
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,17 a 3,18 g/cm3 (mesurada); 3,17 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,675 nε = 1,668
Birefringència	δ = 0,008
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2010 s.p.
Símbol	Clap
Referències	[1]

La clorapatita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'apatita. És considerat el mineral anàleg de l'hidroxilapatita (on en lloc de clor s'hi troben grups OH) i la fluorapatita (on en lloc de clor s'hi troba fluor). També és anàleg de la turneaureita, on en lloc de fòsfor s'hi troba arsènic.

El mineral va ser anomenat el 1860 per Karl Friedrich August Rammelsberg; el seu nom precedeix del grec απατείν (enganyar o enganyosa) perquè es confonia fàcilment amb altres minerals com el beril o la milarita.

La seva localitat tipus és a Kragerø, Telemark, Noruega.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la clorapatita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.