Cloroquina

Infotaula de fàrmacCloroquina
Malaltia objecteesclerodèrmia sistèmica, amebosi, artritis reumatoide, paludisme per Plasmodium falciparum, pèmfig i malària Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Viavia oral Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicquinoline alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCP01BA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H26ClN3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular319,182 Da i 319,181525512 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54-05-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2719 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5535 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00608 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2618 Modifica el valor a Wikidata
UNII886U3H6UFF Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07625 i D02366 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3638 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL76 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB000733 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.175

La cloroquina és un fàrmac utilitzat per impedir i per tractar la malària en àrees on se sap que dita malaltia és sensible als seus efectes.[1] Alguns tipus de malària provocats per soques resistents de Plasmodium i alguns casos complicats requereixen una medicació diferent o fàrmacs addicionals. És també ocasionalment utilitzada per tractar l'amebosi extraintestinal,[2] l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic. És subministrada oralment[1] i, segons les recomanacions de l'OMS, la dosi total acumulada en adults no pot superar els 100 grams de cloroquina base sigui quina sigui la duració del tractament.[3]

Els seus efectes secundaris comuns inclouen problemes musculars, pèrdua d'apetit, diarrea, i erupcions cutànies. Els efectes secundaris seriosos inclouen problemes de visió, danys musculars,[4] atacs epilèptics,[5] i anèmia aplàstica. El seu ús durant l'embaràs es considera segur, a banda de fenòmens d'intolerància de tipus idiosincràtic.[6] La cloroquina és un fàrmac membre de la classe de les 4-aminoquinolines.[7] Lluita contra la forma asexual de la malària dins els glòbuls vermells.[1] La cloroquina va ser descoberta l'any 1934[8] per Hans Andersag (1902-1955), químic de la companyia Bayer. És un dels medicaments essencials de la llista model de l'Organització Mundial de la Salut.[9]

Als Estats Units es troba disponible com a medicació genèrica.[1] El seu cost de producció és aproximadament de 0,04 USD (2014), sent un dels antipalúdics més econòmics.[10] Als Estats Units costa aproximadament 5,30 USD per dosi.[1] A l'Estat espanyol està comercialitzat com EFG, Dolquine i Resochin.[11]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aralen Phosphate». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: 2 desembre 2015].
  2. ↑ Houpt, E; Hung, CC; Petri, W «Entamoeba histolytica (Amebiasis)» (en anglès). Monograph, Antimicrobe.org, 2010, pàgs: 8 [Consulta: 11 abril 2020].
  3. ↑ AEMPS «Resochín 155 mg» (en castellà). Ficha técnica, 2016 Jul; FT 15.797 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 22 juliol 2018].
  4. ↑ Pérez Gutiérrez, S; Borrero Martín, JJ; Chinchón Lara, I; Vargas Lebrón, C; et al «Miopatía por cloroquina» (en castellà). Rev Esp Patol, 2004 Jul-Set; 37 (3), pp: 321-324. ISSN 1988-561X [Consulta: 25 febrer 2020].
  5. ↑ Krzeminski, P; Lesiak, A; Narbutt, J «Seizures as a rare adverse effect of chloroquine therapy in systemic lupus erythematosus patients: a case report and literature survey» (en anglès). Adv Dermatol Allergol, 2018; 35 (4), pp: 429–430. ISSN 2299-0046. DOI: 10.5114/ada.2018.77675 [Consulta: 25 febrer 2020].
  6. ↑ Wiltz SA, Crawford P, Nichols W, Hayes M «Clinical inquiries. What is the most effective and safe malaria prophylaxis during pregnancy?» (en anglès). J Fam Pract, 2008 Gen; 57 (1), pp: 51-53. ISSN 1533-7294. PMID: 18171572 [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Shreekant D, Bhimanna K «4-aminoquinolines: An Overview of Antimalarial Chemotherapy» (en anglès). Med Chem, 2016; 6, pp: 1-11. ISSN 2161-0444. DOI: 10.4172/2161-0444.1000315 [Consulta: 21 juliol 2018].
  8. ↑ Zumla, Alimuddin I.; Cook, Gordon C. Protozoan Infections, A: Manson's tropical diseases (en anglès). 22nd. [Edinburgh]: Saunders, 2009, p. 1240. ISBN 9781416044703. 
  9. ↑ «WHO Model Lists of Essential Medicines» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 5 novembre 2015].
  10. ↑ WHO/MSH. «International Drug Price Indicator Guide-2014 (Frye JE, Ed.)». [Consulta: 18 agost 2015].
  11. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.