Clotari I

Clotari I

Nom original	(fr) Clotaire Ier
Biografia
Naixement	498 valor desconegut
Mort	29 novembre 561 (62/63 anys) valor desconegut
Sepultura	Soissons
Rei merovingi de Soissons Rei dels Francs
511 – 561
← Clodoveu I Khilperic I a Nèustria Caribert I a París Guntram a Borgonya Sigebert I a Austràsia →
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Rei dels francs (558–561) Rei dels francs (511–558)
Família	Dinastia merovíngia
Cònjuge	Radegunda (538 (Gregorià)–) Chunsene Guntheuc Aregund Ingund Waldrada
Fills	Chlotsuinda (?)  () Waldrada Blitilda Khilperic I  () Aregund Caribert I  () Ingund Guntram  () Ingund Sigebert I  () Ingund Chlothsind  () Ingund Gondobald, fill il·legítim  () Chramn  ()
Pares	Clodoveu I   i Clotilde de Borgonya
Germans	Clodomir Khildebert I Teodoric I d'Austràsia Ingomer Clotilde
Llista Rei dels francs

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort. La seva ambició i la seva longevitat li permeteren de reunificar el regne que havia estat dividit pel seu pare, Clodoveu I.^[1]

Amb el seu germà gran Teodoric (c. 485 – 533/34) sent el fill de Clodoveu I i la seva primera esposa, Clotari va seguir als seus dos germans grans Clodomir (495–524) i Khildebert I (496–558) com a tercer fill supervivent de Clodoveu I i la seva segona esposa, la reina Clotilde, seguits finalment per la seva germana Clotilde (500–531). El nom "Clotari" significa "glòria".^[2]

El 511, Clotari i els seus tres germans Teodoric, Clodomir i Khildebert van heretar les seves parts del regne del seu pare. Clotari va passar la major part de la seva vida en una campanya per expandir els seus territoris a costa dels seus familiars i els regnes veïns en totes direccions.

Els seus germans van evitar la guerra directa cooperant amb els atacs de Clotari a les terres veïnes envaint terres quan els seus governants van morir. El botí es va repartir entre els germans participants. Al final de la seva vida, Clotari havia aconseguit unir el Regne Franc preservant la vida dels seus germans i apoderant-se dels seus territoris després de la seva mort. Però després de la seva pròpia mort, el Regne dels Francs es va tornar a dividir entre els seus quatre fills supervivents. Un cinquè fill s'havia rebel·lat i va ser assassinat, juntament amb la seva família.