 Representació de l'efígie de Clotari III  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 650 valor desconegut |
| Mort | 673 (Gregorià) (22/23 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | pesta |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Rei d'Austràsia | |
| 658 – c.653 | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei dels francs (657–673) |
| Família | Dinastia merovíngia |
| Fills | Clodoveu III (discutit) |
| Pares | Clodoveu II i Bathilda d'Ascània |
| Germans | Teodoric III Khilderic II |
Llista
| |
Clotari III[1](652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II. A la mort del seu pare el 658 heredà els regnes sota la regència de la seva mare Bathilda.
En un principi el regne d'Austràsia havia d'anar incorporat a l'herència de Clotari. Però durant els primers anys de regència, entre el 660 i el 662, la noblesa austrasiana va reivindicar més autonomia demanant un rei propi. Els neustrians van concedir a Austràsia la seva voluntat i es va coronar rei un altre fill de Clodoveu II, el germà de Clotari Khilderic II.
El poder real, però, residia en la noblesa neustriana a conseqüència de la progressiva pèrdua d'influència de la monarquia franca en els últims temps. Fins i tot després d'assolir la majoria d'edat el 669, el govern del regne estava en mans del majordom de palau Ebroin. És possible, però, que en aquest punt va començar a exercir certa autoritat que quedaria troncada amb la seva mort la primavera del 673.
Va ser enterrat a la Basílica de Saint-Denis i fou succeït pel seu germà Teodoric III. És considerat un dels primers "reis mandrosos".
- ↑ Com en la majoria de noms bàrbars que apareixen en textos romans, existeixen diverses versions del nom llatinitzat: Chlotharium, Cholthachar, Choltar, Clotaire, Chlotochar, o Hlothar. El nom evolucionaria al llatí "Lotari"