Coca bamba

Coca bamba

Coca bamba de Menorca
Característiques
País d'origen	Espanya
On es menja	Menorca, País Valencià
Quan es menja	Festes majors; hivern (esmorzar o berenar)
Gastronomia	Cuina dels Països Catalans
Detalls
Tipus	postres
Forma	Rodona, estufada i tova
Ingredients principals	Farina, saïm, sucre, ous, patata bullida, llevat i aigua

La coca bamba (també coca de Sant Joan, només a Ciutadella, ja que les festes majors en aquesta ciutat són per Sant Joan) o ensaïmada menorquina és una coca alta enroscada en forma d'espiral típica de les festes patronals a Menorca;^[1] se'n sol consumir a l'hivern al País Valencià, mentre la coca de llanda hi és més habitual a l'estiu. A Menorca, la seva pasta és elevada i compacta, mentre que a terres valencianes solen ser més allargades i baixes. D'altra banda, la forma menorquina de la bamba s'aproxima bastant a la mona de Pasqua valenciana, però en el cas de la bamba no és mai cremada per fora com si ocorre amb la mona. Se sol menjar amb xocolata calenta. No sol estar farcida de cremes ni confitures però amb la mateixa pasta es fan altres coques de fruites, que llavors perden la seva forma espiral característica.

Aquesta coca es fa amb farina de forner, saïm, sucre, ous, llevat de forner i aigua. A les Illes, de vegades duu patata bullida, mentre al País Valencià no. A Mallorca és pròpia de les festes de Nadal, la seva forma és semiesfèrica. La massa es deixa créixer i després se li dona la seva forma característica, es deixen reposar novament i finalment es couen al forn i es cobreixen de sucre fi. Tradicionalment es consideren més maques les que s'apugen més.