El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom. També s'anomena nom de família, perquè no es tria, sinó que en els països en els quals se'n fa servir un, que són la major part, el dona aquell que la família del pare porta.
Segons la cultura, el cognom es pot col·locar abans del nom de la persona o després. El nombre de cognoms donats a una persona també varia: en la majoria dels casos és només un, però hi ha països en què se'n fan servir dos i l'ordre és marcat per la tradició. Per exemple, en els catalanòfons (Catalunya, Andorra, País Valencià, Illes Balears) i els hispanòfons (Castella, diversos estats d'Hispanoamèrica), el primer és el de la família del pare, mentre que en els lusòfons (Portugal, Brasil, etc.) el primer és el de la família de la mare. Tanmateix, en tots tres casos, el cognom que s'heretava és el del pare (actualment varia segons la legislació del país). Depenent de la cultura, no tots els membres d'una unitat familiar han de tenir cognoms idèntics. En alguns països, els cognoms es modifiquen segons el gènere i l'estatus de pertinença familiar d'una persona. Els cognoms compostos poden estar compostos per noms separats.[1]
Avui dia, no hi ha cognoms d'home o de dona diferenciats, però antigament se solien masculinitzar o feminitzar: per exemple, la dona o la filla d'un ferrer era anomenada Ferrera o la d'un mir, Mira; de la mateixa manera, els cognoms Barcelona, Girona, Tarragona o Tàrrega (originats a partir del nom d'aquestes ciutats) tendien a masculinitzar-se en Barceló, Giró, Tarragó i Tàrrec, quan s'aplicaven a un home. Això encara es fa avui dia, algunes vegades, de forma no oficial.