Cometa Tempel 1

Cometa Tempel 1
Designació provisional	1994 XIX, 1989 I, 1982j, 1978 II, 9P/1972 A1, 1972 V, 9P/1967 L1, 1966 VII, 1879b, 9P/1873 G1, 1873a, 9P/1867 G1, 1867 II, 9P/1987e1, 1983 XI, 1977i, 1972a, 1873 I
Tipus	cometa de la família de Júpiter
Descobert per	Wilhelm Tempel[1]
Data de descobriment	3 abril 1867[1] , Marsella[1]
Epònim	Wilhelm Tempel
Cos pare	Sol
Època	19 de febrer del 2016 i 29 de febrer del 2016
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	4,75009 ua[2]
Periàpside	1,54253 ua (arg (ω): 179,19409)[2]
Semieix major a	3,14631 ua[2]
Excentricitat e	0,50973[2]
Període orbital P	2.038,45 d[2]
Anomalia mitjana M	332,5262 °[2]
Inclinació i	10,47331 °[2]
Longitud del node ascendent Ω	68,75607 °[2]
Característiques físiques i astromètriques
Radi	2,83 km[3]
Diàmetre	6 km[4]
Magnitud absoluta	12,9[4]
Magnitud aparent (V)	9,5[5]
Àrea de superfície	108 km²[3]
Massa	58 Pg[6]
Volum	95,2 km³[3]
Periode de rotació	40,7 h[4]
Gravetat superficial equatorial	0,034 cm/s²[3]
Albedo	0,05 (albedo geomètrica)[7]
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	1000093

El 9P/Tempel o Tempel 1 és un cometa periòdic, descobert el 3 d'abril de 1867 per Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un astrònom que treballava a Marsella.

Quan va ser descobert, el cometa arribava al seu periheli una vegada cada 5,68 anys. Es va tornar a observar el 1873 i el 1879. No obstant això, l'òrbita del Tempel 1 s'acosta a vegades a Júpiter, fet que provoca un canvi en el seu període orbital. Aquest esdeveniment va ocórrer el 1881, allargant el període orbital a 6,5 anys. El periheli també va canviar, augmentant-se en 50 milions de quilòmetres, deixant al cometa molt menys visible des de la Terra. Com a resultat, els astrònoms van perdre la pista al cometa i van suposar que s'havia desintegrat. No va ser fins als anys 60 quan l'astrònom americà Brian G. Marsden torna a descobrir Tempel 1, al realitzar càlculs precisos de l'òrbita del cometa, tenint en compte pertorbacions de Júpiter. El seu període orbital actual equival a 5,5 anys.

El Tempel 1 no és un cometa brillant; la seva màxima magnitud aparent ha sigut, de moment, d'11, molt per davall de la visibilitat a simple vista. Es creu que el seu grandària és de 14 per 4 quilòmetres, basats en mesures preses pel Telescopi Espacial Hubble amb llum visible i pel Telescopi Espacial Spitzer amb llum infraroja. Combinant estes observacions també es va obtenir un baix albedo, de només un 4%. Es va determinar també una taxa de rotació de dos dies.

El 4 de juliol de 2005, a les 05:52 UTC, la sonda espacial Deep Impact de la NASA va llançar un projectil que va impactar contra el Tempel 1. Els telescopis espacials van observar el fenomen que momentàniament augmentà la brillantor del cometa unes 30 vegades mentre la sonda Deep Impact, que es trobava a només 500 km del cometa, va observar l'impacte, que va alçar un núvol de gas i pols que es va estendre uns 1.800 km. Els detalls exactes del cràter que es va formar encara no es coneixen. Es creu que pot mesurar uns 200 metres de diàmetre i de 30 a 50 metres de profunditat, encara que pot ser molt més xicotet depenent de la composició i estructura del cometa.