Comtat de Flandes

Aquest article tracta sobre un comtat de les Disset Províncies. Vegeu-ne altres significats a «Flandes (desambiguació)».

Graafschap Vlaanderen
Comtat de Flandes

862 – 1794
Escut
Localització del Comtat de Flandes als Països Baixos
Informació
Capital	Bruges, Gant i Lilla
Idioma oficial	Neerlandès, Francès
Període històric
Comtat reial, feu de França	862
Independència de França	1302
Unió personal dels ducs de Borgonya	1384
Província dels Països Baixos espanyols	1512
Província dels Països Baixos austríacs	1713
Estat dels Estats Units bèlgics	1790
Invasió francesa	1794
Política
Forma de govern	Comte

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle ix, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el 1795, en època de la revolució francesa. Des del segle xi el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feudatàries del Sacre Imperi Romanogermànic, que es coneixien com a "Flandes Imperial" (Rijks-Vlaanderen).^[1]

Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de la Flandria Gallica, la Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori a mans dels reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb la Flandria Gallica ja que inclou una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. Els «Quatre membres de Flandes»: Bruges, Gant, Ieper i el Franconat de Bruges formaven els Estats provincials i hi tenien un representant cadascun. A diferència de moltes altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seient als Estats.^[2]