Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons. El comtat hauria estat en mans de la família dels Nibelúngides i va passar per herència vers 898 a Heribert I, procedent de Teodoric que segurament era el seu avi matern; Heribert fou comte de Vermandois i de Soissons i al morir el va succeir el seu fill Heribert II de Vermandois i Soissons, que va morir el 943; en guerra contra el rei de França hauria perdut Soissons vers 931 i llavors apareix com a comte Walderic que subscriu una carta el 10 de juny de 966. Posteriorment apareix com a comte Guiu I (vers 969-988) la filla del qual, Adelisa, es va casar amb Noguer II, comte de Bar-sur-Aube. Va passar per herència a la casa d'Eu de Normandia i després a la casa de Nesle. Una doble herència femenina el va passar a les cases d'Avesnes i tot seguit a la de Châtillon. Guiu de Châtillon el va vendre a Lluís duc d'Orleans i fou transmès pel bastard d'Orleans, comte de Dunois a la branca d'Orleans-Longueville i pel matrimoni de Francesca amb el príncep Lluís I de Borbó-Condé a la casa Borbó-Condé. Lluís de Borbó-Soissons (comte 1612-1641) només va deixar un fill natural (sense dret a l'herència), de nom Lluís Entic (mort el 1703) i l'herència va recaure en Maria, germana de Lluís, que el va aportar per matrimoni a la casa de Savoia-Carignan. El 1734 la línia masculina de Carignan es va extingir i l'herència corresponia a la princesa de Saxònia-Hildburghausen que va vendre el comtat a la casa d'Orleans, que el va tenir fins al 1790.