Els Comtats d'Anglaterra són les regions politicoadministratives en què està dividida Anglaterra. Aquest tipus de divisió té l'origen en el període anglosaxó.
Els comtats històrics d'Anglaterra es van formar majoritàriament durant els primers regnes anglosaxons, entre els segles V i IX, que conformaren finalment el regne d'Anglaterra. Als seus inicis, els comtats tenien la funció de l'administració de justícia, la qual era supervisada per un xèrif. Amb el temps, s'hi van afegir d'altres funcions, com ara la circumscripció electoral o l'organització de milícies, sempre sota l'autoritat d'un xèrif i, posteriorment, amb un Lord Lloctinent (Lord Lieutenant) nomenat pel rei.
Les funcions i els límits geogràfics dels comtats han evolucionat amb el pas del temps. Després de les reformes de 1974, Anglaterra (excepte el Gran Londres i les illes Scilly) es va estructurar administrativament en dos nivells: els consells del comtat i els consells de districte, en què cada comtat era designat com a metropolità o no metropolità. A partir de 1995 se'n van establir noves formes d'organització per als comtats no metropolitans mitjançant la creació d'un districte únic i un consell que exercia les funcions de comtat i districte alhora. Des de 1996 hi ha dos tipus legals de comtat:
Els comtats del govern local s'estenen per tot Anglaterra, excepte el Gran Londres i les illes Scilly, que tenen un règim especial. Hi ha sis comtats metropolitans i setanta-vuit no metropolitans. Dels comtats no metropolitans, vint-i-un es regeixen en un acord de dos nivells (consell del comtat i consells de districte), cinquanta-sis estan governats per una autoritat unitària que realitza funcions tant de comtat com de districte, i un (Berkshire) està governat per sis autoritats unitàries, encara que legalment segueix sent un únic comtat. Pel que fa als comptats cerimonials, Anglaterra (incloent-hi el Gran Londres i les illes de Scilly) es divideix en 48 comtats, que s'organitzen com agrupacions d'un o més comtats de govern local.
Els comtats també s'utilitzen sovint amb finalitats no administratives, com ara la cultura, el turisme o l'esport, en què molts clubs i competicions s'organitzen a escala comtal.