Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
S'ha discutit molt sobre quina classe d'Assemblea eren els Concilis generals. No existeix un paral·lel en cap país i per tant la qüestió està oberta a múltiples interpretacions. En general, per algunes indicacions, se sap que els Concilis constituïen una forma de suport al rei o a la seva política, però es desconeix si es tractava d'un suport merament moral, d'un suport secundari (estant la base del poder del rei en els nobles i l'exèrcit) o d'un suport decisiu sense el qual el rei no hauria obtingut el suport dels nobles i/o de la població, molt influïda per les autoritats religioses.
Les decisions del Concili versaven sobre les peticions del rei (a banda dels temes d'estricta disciplina eclesiàstica) i s'adoptaven per majoria (a partir del VIII Concili l'assistència de nobles palatins va acostar als gots a la majoria o potser els la va donar). Els bisbes que defensaven les posicions derrotades estaven obligats a assumir les decisions conciliars sota pena d'excomunicació.
En tots els casos les decisions adoptaves anaven en la direcció suggerida pel rei i rarament van vulnerar els desitjos d'aquest (si ho van fer el rei podia no confirmar els resultats del Concili), presentant com a mínim normes que poguessin ser del grat reial. El rei mai va ser criticat pels Bisbes en un Concili, encara que a vegades es va criticar al rei anterior.
L'assistència al Concili era obligatòria, llevat de malaltia o realització d'un encàrrec del rei; la pena per incompliment havia de ser l'excomunió per un any.
Inicialment religiosos (I i II Concili) van derivar en convencions polítiques (III al XVIII).
Vegeu: