El conclave de 1644 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VIII (29 de juliol de 1644), i va concloure amb l'elecció del cardenal Giovanni Battista Pamphilj qui adoptà el nom papal d'Innocenci X.
El conclave començà el 9 d'agost; dels 61 cardenals que conformaven el Sacre Col·legi n'entraren 57. Durant el conclave, un d'ells morí (Guido Bentivoglio) i dos més es retiraren per malaltia (Gaspare Mattei i Giulio Gabrielli). Els cardenals discutiren durant 37 dies, concloent el 15 de setembre de 1644, quan el nou Papa resultà electe amb 53 vots.
El cardenal Gil Carrillo de Albornoz presentà el veto espanyol a l'elecció de, mentre que el cardenal Giulio Mazzarino arribà massa tard al conclave per poder presentar el veto francès a l'elecció de Giovanni Battista Pamphilj,[1] en arribar a Roma quan l'elecció de Pamphilj ja havia tingut lloc.
En ocasió de la seva coronació, celebrada el 4 d'octubre de mans del cardenal Carlo de' Medici, cardenal protodiaca, per primera vegada es va il·luminar la cúpula de la basílica de Sant Pere.
- ↑ Ambrogio M. Piazzoni, Storia delle elezioni pontificie, Casale Monferrato, Edizioni PIEMME, 2005, ISBN 88-384-1060-7. p. 212