A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013,[1] hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors.
Aquests darrers foren convocats al conclave que s'esdevingué a la Ciutat del Vaticà del 12 al 13 de març següents. Tanmateix només n'hi acudiran cent quinze, perquè el cardenal Julius Riyadi Darmaatmadja, S.J., del títol de S. Cuore di Maria, arquebisbe emèrit de Djakarta, Indonèsia, va excusar la seva presència per motius de salut,[2] i el cardenal Keith Michael Patrick O'Brien, del títol de Ss. Gioacchino ed Anna al Tuscolano, arquebisbe emèrit de Saint Andrews i Edimburg i primat d'Escòcia, va desistir d'assistir-hi a causa de les acusacions d'homofília desvelades dies abans de la renúncia del papa Benet XVI[3] i que havien conduït aquest a acceptar la seva prematura dimissió del càrrec episcopal.[4]
Entre els assistents hi havia el cardenal català Lluís Martínez i Sistach, del títol de S. Sebastiano alle Catacombe, arquebisbe de Barcelona, i el valencià Antonio Cañizares Llovera, del títol de S. Pancrazio, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.
A la cinquena votació, el capvespre del segon dia de conclave, va resultar elegit papa el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, S.J., cardenal prevere del títol de S. Roberto Bellarmino, arquebisbe de Buenos Aires, que prengué el nom de Francesc.[5]
- ↑ «El cónclave para elegir al nuevo Papa, el próximo martes». El Mundo, 08-03-2013 [Consulta: 8 març 2013].
- ↑ «La Stampa». Arxivat de l'original el 2013-02-24. [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ «Santa Sede: Declaración del Papa». Arxivat de l'original el 2014-08-23. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «The Guardian». [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ «White smoke emerges signalling new pope elected». Raidió Teilifís Éireann, 13-03-2013 [Consulta: 13 març 2013]. Arxivat 15 de març 2013 a Wayback Machine.