Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IV |
Mort | 411 (Gregorià) Viena del Delfinat (França) |
Causa de mort | pena de mort |
Emperador romà | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Període | Imperi Romà |
Família | |
Pare | Constantí |
Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407. Va ser nomenat coemperador d'Occident pel seu pare, i va exercir el càrrec de l'any 409 al 411.
Constant, durant els primers anys de la seva vida, va viure en un monestir, fins que va ser nomenat cèsar pel seu pare, que el va enviar a Hispània amb el general Geronci, per tal de fer front a alguns parents i partidaris d'Honori que lluitaven contra Constantí. Constant va deixar la seva dona a Cesaraugusta i va marxar cap a Arles per a explicar al seu pare la situació a Hispània.[1] El setembre del 409, alguns pobles bàrbars que havien travessat el Rin, sueus, vàndals i alans, i que portaven un temps saquejant les Gàl·lies, van travessar els Pirineus esquivant les guarnicions de Constantí i van entrar a Hispània. Constantí va reorganitzar l'exèrcit i va enviar a Constant a Hispània, amb el títol d'august i com a coemperador. Però llavors va saber que el general Geronci s'havia rebel·lat i havia proclamat emperador a Màxim. Constantí va enviar tropes contra Geronci i Màxim, però aquest, amb el recolzament de les tribus bàrbares, va avançar cap els territoris que controlava el seu enemic. L'any 411, Geronci va derrotar Constantí a Vienne, on va capturar a Constant, que va ser immediatament executat.[2][3]