|
Per a altres significats, vegeu «Corda (desambiguació)». |
Una corda és un element format per fibres tèxtils torçades o trenades únicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i qualsevol llargada. Les fibres poden ser naturals: cànem, lli, llana, cotó, seda i d'altres o artificials a partir de derivats plàstics, principalment niló i perló. Si les cordes són constituïdes de fibres metàl·liques (acer, coure, alumini) reben el nom de cables.
El seu ús bàsic és lligar de forma permanent o temporal un o diversos elements entre si o amb d'altres (a partir de fer nusos). També tenen usos derivats com poden ser els treballs de tracció, de suspensió vertical i el traçat de línies rectes.
S'utilitza en treballs d'alçada per assegurar o prevenir la caiguda d'objectes o persones. També en esports relacionats amb el muntanyisme per assegurar els seus practicants o per fer descensos en ràpel. En aquesta activitat el seu ús ha determinat l'adopció de la paraula cordada per definir un grup d'alpinistes que progressen junts.
La corda és utilitzada com eina per l'home des dels principis de la seva existència amb un gran ventall d'usos, essent el corders la persona que té com a ofici fer cordes.
És utilitzada també per molts animals irracionals i un bon nombre d'aquests poden –igual que l'home- confeccionar-la o produir-la a la mesura exacta de les seves necessitats.
Per tal que pugui ser utilitzada, però, la corda s'ha de poder lligar i això s'aconsegueix mitjançant els nusos. D'aquests n'hi ha molts. Cada aplicació de corda té els nusos adients. La combinació d'aquests amb la corda dona a aquesta eina la versatilitat que l'hi coneixem.
Reben el nom de cordes –sense ser-ho pròpiament- els cables vibràtils dels instruments musicals cordòfons, que entren en vibració en ser percudides com en el cas del piano, fregades com en el violí, o pinçades o polsades com succeeix amb la guitarra.
Reben també el nom de cordes els grups de persones lligats per una afinitat determinada o interessos comuns.
Les expressions "corda" i "donar corda" a un rellotge o un mecanisme accionat per peses o una molla venen de l'època dels rellotges mecànics accionats per peses penjades d'una corda. El descens de la pesa (o peses) per acció de la gravetat es transmetia a un corró que accionava el rellotge. Donar corda significava cargolar novament la corda desenroscada del corró per a permetre el funcionament continuat del mecanisme. L'operació de tensar la molla en rellotges accionats per molles va conservar l'expressió.[1]