Biografia | |
---|---|
Naixement | 570 Ctesifont (Iraq) |
Mort | 28 febrer 628 (57/58 anys) Ctesifont (Imperi Sassànida) |
Causa de mort | homicidi, decapitació |
Rei de l'Imperi Sassànida | |
591 – 28 febrer 628 ← Bahram VI – Kobad II → | |
Rei de l'Imperi Sassànida | |
590 – ← Ormazd IV – Bahram VI → | |
Dades personals | |
Residència | Arc de Ctesifont |
Religió | Zoroastrisme |
Activitat | |
Ocupació | governador, monarca, cap militar |
Període | Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient i Sassànides |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Sassànida |
Branca militar | Sasanian military (en) |
Conflicte | Guerra romano-sassànida del 572-591 Sasanian Civil War of 589–591 (en) Guerra romano-sassànida del 602-628 Third Perso-Turkic War (en) |
Altres | |
Títol | Rei dels reis |
Família | Sassànides |
Cònjuge | Shirin Maria Gordiya |
Fills | Shahriyar () Shirin Juvanxer () Gordiya Azarmigduxt () Maria Cosroes V () valor desconegut Mardanshah () Shirin Borandurht () Maria Kobad II () Maria |
Pare | Ormazd IV |
Parents | Bahram VI, germà de l'esposa Rostam Farrokhzād, nebot segon |
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam[1] i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Fou portat al tron pels magnats que s'havien revoltat contra el seu pare. Després de ser coronat, el seu pare fou cegat i executat però el general Bahram Txobin es va revoltar i es va proclamar rei com a Bahram VI i va dominar el regne. Mentre la guerra contra els romans d'Orient iniciada el 571 encara seguia i Cosroes II va fugir a l'Imperi, primer a Síria i després a Constantinoble, on l'emperador Maurici li va donar suport per recuperar el tron a canvi de la devolució d'Amida, Carrhae, Dara i Mayyafarikin i deixar d'intervenir als afers del regne d'Ibèria i a Armènia, cedint Lazistan als romans.
Amb el suport de part de l'exèrcit i de la noblesa i de forces romanes d'Orient, Cosroes II va retornar a Ctesifont i va derrotar Bahram VI a la batalla del Blarat.[2] Bahram va fugir al kanat dels Turcs i es va establir a Fergana on uns anys després fou assassinat per un sicari enviat per Cosroes II. Després de recuperar el poder es va signar la pau amb Constantinoble, a la qual foren cedides Armènia, Ibèria, Lazistan i altres territoris i va quedar abolit el tribut que es pagava a l'estat sassànida. Cosroes II va afavorir els cristians. Una expedició persa el 598 va annexionar el sud d'Aràbia com a província sassànida.[3]