Cota de neu

Per a altres significats, vegeu «Estatge nival».

La cota de neu és l'altitud mínima en la qual les precipitacions d'un lloc determinat són en forma de neu. És l'altitud del terreny on la precipitació canvia de pluja a neu depenent de l'estructura de la temperatura associada a la massa d'aire.^[1] Per sota d'aquesta altitud les precipitacions apareixen en forma de pluja o aiguaneu.

És una dada que sovint apareix en el pronòstic meteorològic.

Aquesta cota varia en un lloc segons l'estació de l'any i depèn de la temperatura, de la humitat i del vent. La temperatura més alta perquè les precipitacions siguin en forma de neu varia entre els 0 i els 5 °C, malgrat que hi ha hagut casos excepcionals en els quals ha nevat amb 11 °C, degut en gran part a un nivell d'humitat relativa molt baix. Es considera que els flocs de neu que cauen a més alçada es poden mantenir encara que la temperatura de l'aire sigui positiva, en condicions normals sobre uns +2 °C, és a dir que normalment neva a partir de temperatures de l'aire inferiors als +2 °C.

En un clima temperat on hi ha grans diferències de temperaturas entre l'estiu i l'hivern, la diferència de cotes de neu entre aquestes dues estacions pot ser de 3.000 metres aproximadament. En canvi, la cota de neu varia molt menys en les zones polars i entre els dos tròpics. A la zona polar la cota de neu pot arribar al nivell del mar i en els climes més càlids aquesta cota s'ubica al voltant dels 5.000 metres.