(fr) Grotte Chauvet | ||||
Tipus | jaciment arqueològic prehistòric | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Jean-Marie Chauvet | |||
Descobridor o inventor | Jean-Marie Chauvet Eliette Brunel Deschamps | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Valon (França) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 9 ha zona tampó: 1.353 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (i) i (iii) | |||
Identificador | 1426 | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 13 octubre 1995 | |||
Identificador | PA00135635 | |||
Història | ||||
Data de descobriment o invenció | 1994 | |||
Lloc web | culture.gouv.fr… | |||
La cova de Chauvet[1] o cova de Chauvet-Pont-d'Arc és una cova en el departament d'Ardecha del sud de França que conté unes de les més antigues pintures rupestres conegudes, així com altres manifestacions de la vida del Paleolític superior.[2] Es troba prop de la comuna de Valon-Pont-d'Arc en un penya-segat de calcària sobre l'antic llit del riu Ardecha. Descoberta l'any 1994, és considerada una de les més significatives de l'art prehistòric. La cova és també una referència per a la qualitat de conservació de l'art rupestre i la gestió del lloc.[3][4] L'any 2014, la Unesco va triar la cova de Chauvet com a Patrimoni de la Humanitat.[5]
La cova va ser explorada per primera vegada el 18 de desembre de 1994 per un trio d'espeleòlegs: Éliette Brunel-Deschamps, Christian Hillaire i Jean-Marie Chauvet, de qui va prendre el nom.[6] A més de les pintures i altres proves d'activitat humana també van descobrir restes fossilitzades, petjades i marques d'una varietat d'animals, alguns dels quals s'han extingit. L'estudi addicional de l'arqueòleg francès Jean Clottes ha revelat molt sobre el lloc, encara que la datació ha estat motiu de certa controvèrsia.