Coves d'Ajanta

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Coves d'Ajanta
Imatge
Nom en la llengua original(mr) अजिंठा लेणी/गुहा Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGruta ornamental, cova artificial i temple Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 8.242 ha
zona tampó: 78.676 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativadistricte d'Aurangabad (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 20° 33′ 12″ N, 75° 42′ 02″ E / 20.55341667°N,75.70047222°E / 20.55341667; 75.70047222
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data1983 (7a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Identificador242
Monument d'Importància Nacional

Les coves d'Ajanta són un conjunt d'aproximadament 30 temples budistes tallats en la roca datats d'entre el segle ii aC i al 480 dC.[1] Aquest tipus de conjunts monumentals són anomenats en marathi अजिंठा-वेरूळची लेणी (Ajiṇṭhā vērūḷacī lēṇī), i es tracta d'un típic vihara, és a dir, un conjunt de monestirs i santuaris excavats, on destaquen els frescs i altres pintures parietals.[2]

El recinte arqueològic, ubicat a 115 km d'Aurangabad, es troba a la localitat índia d'Ajanta de l'estat federat de Maharashtra. Específicament, les coves se situen en una zona on el riu Waghora, un afluent del Tapi, que dona pas a un penya-segat semicircular de parets molt verticals, formades per unes roques d'origen volcànic que van permetre excavar sense gran preparació prèvia.[3]

Les coves inclouen pintures i escultures avui dia considerades com un dels millors exemples d'art antic de l'Índia.[4] Encara que la pintura mural va ser abundant en la seva història, tal com ho demostren els registres, les coves 16, 17, 1 i 2 d'Ajanta constitueixen el corpus més gran de pintura mural antiga conservada.[3] Destaquen especialment per la seva capacitat expressiva, representant emocions a través del gest, la postura i la forma. El conjunt és considerat universalment com una de les obres mestres d'art religiós budista.[5]

Les coves es van construir en dues fases, la primera va començar cap al segle ii aC i la segona que es va produir entre el 400 i el 650 aC, segons relats antics, o en un breu període de 460 a 480 aC segons una teoria posterior.[6] El conjunt agrupa antics monestirs i sales de culte de diferents tradicions budistes esculpides en una paret de roca de 75 metres.[7][8] El programa decoratiu conté principalment les representacions de les reencarnacions de Buda o jataka, alguns episodis de la seva vida, contes pictòrics del Jatakamala d'Aryasura i escultures tallades de deïtats budistes.[7][9][10] Les més cèlebres corresponen a les realitzades durant el període d'apogeu de l'art gupta i l'època postgupta. Els registres textuals suggereixen que el complex servia de refugi monsònic per als monjos, així com a lloc de descans per als comerciants i pelegrins.[7]

Les coves d'Ajanta són esmentades a les memòries de diversos viatgers budistes xinesos de l'època medieval a l'Índia, i per un oficial de l'era Akhal mogol a principis del segle xvii.[11] Amb el pas dels segles, van ser cobertes per la frondosa vegetació de la zona i oblidades, fins que l'any 1819 són redescobertes per l'oficial britànic John Smith mentre caçava.[12] L'any 1983 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i actualment el monument està sota la cura de l'Archaeological Survey of India (ASI).[13]

Juntament amb les coves d'Ellora, Ajanta és un dels principals atractius turístics de Maharashtra. Ajanta es troba a 100 quilòmetres (62 milles) de les coves d'Ellora, que contenen coves hindús, jainistes i budistes, l'última data d'un període similar a Ajanta. L'estil Ajanta també es troba a les coves d'Ellora i en altres llocs com les coves d'Elephanta, les coves d'Aurangabad, les coves de Shivleni i els temples de les coves de Karnataka.[3]

  1. ↑ J.B.C. «India: A Reference Annual, 1957». American Political Science Review, 52, 2, 1958, pàg. 574–575. DOI: 10.1017/s000305540029758x. ISSN: 0003-0554.
  2. ↑ Spink, 2007, p. 18.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Harle, J. C. Arte y arquitectura en el subcontinente indio. Madrid: Cátedra, 1992, p. 118–122. ISBN 84-376-1075-3. 
  4. ↑ Honour, Hugh. A world history of art. 7th ed. Londres: Laurence King, 2005. ISBN 1-85669-448-8. 
  5. ↑ Wedmann, Sonja; Schaal, Stephan «The Messel Pit Fossil Site – a UNESCO Natural World Heritage Site». Schriftenreihe der Deutschen Gesellschaft für Geowissenschaften, 66, 28-05-2010, pàg. 99–100. DOI: 10.1127/sdgg/66/2010/99. ISSN: 1860-1782.
  6. ↑ Silverman, Helaine. International Council on Monuments and Sites (ICOMOS): Scientific Committees and Relationship to UNESCO. Nova York: Springer New York, 2014, p. 3973–3975. ISBN 978-1-4419-0426-3. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 M. Johnston, William. Encyclopedia of monasticism. Londres: Routledge, 2013. ISBN 1-306-18499-1. 
  8. ↑ Jamkhedkar, A. P. (Aravinda Prabhakar). Ajanta. Nova Delhi: Oxford University Press, 2009, p. 61–62, 71–73.. ISBN 978-0-19-569785-8. 
  9. ↑ Cohen, Richard S. «Nāga, Yakṣiṇī, Buddha: Local Deities and Local Buddhism at Ajanta» (en anglès). History of Religions, 37, 4, 5-1998, pàg. 360–400. DOI: 10.1086/463514. ISSN: 0018-2710.
  10. ↑ Behl, Benoy K. The Ajanta Caves : artistic wonder of ancient Buddhist India. Nova York: Harry N. Abrams, 1998. ISBN 0-8109-1983-4. 
  11. ↑ Cohen, Richard S. Beyond enlightenment : Buddhism, religion, modernity. Londres: Routledge, 2006, p. 32, 82. ISBN 978-1-134-19204-5. 
  12. ↑ Spink, 2007, p. 3, 139.
  13. ↑ «Ajanta Caves» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2021].