La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic. La crema de llibres representa un element de censura i sol procedir d'una oposició cultural, religiosa o política als documents en qüestió.[1]
En alguns casos, les obres destruïdes són insubstituïbles i la seva crema suposa una greu pèrdua pel patrimoni cultural de la humanitat. En són exemples la crema de llibres i l'enterrament d'intel·lectuals sota la dinastia Qin de la Xina (213–210 aC), l'abandonament de la Casa de la Saviesa de Bagdad (1258), la destrucció de còdexs mexiques per Itzcoatl (1430), la crema de còdexs maies per ordre del bisbe Diego de Landa (1562) o la Crema de la Biblioteca Pública de Jaffna a Sri Lanka (1981).
En altres casos, com ara la crema de llibres a l'Alemanya nazi, hi sobreviuen exemplars dels llibres destruïts, però el cas de la crema de llibres es converteix en emblemàtic d'un règim dur i opressiu que busca censurar o silenciar algun aspecte de la cultura dominant.[2][3]
La crema de llibres pot ser un acte de menyspreu pel contingut del llibre o l'autor, i es pretén cridar l'atenció a un públic més àmpli sobre l'opinió del que la practica.
La destrucció d'art està relacionada amb la crema de llibres, tant perquè pot tenir connotacions culturals, religioses o polítiques similars, com perquè en diversos casos històrics es van destruir llibres i obres d'art de forma simultània.
En temps moderns, altres formes de suports, com ara discs fonogràfics, cintes de vídeo i CD també han estat cremats, triturats o destrossats.
Quan la crema és generalitzada i sistemàtica, la destrucció de llibres i suports pot esdevenir un component significatiu de genocidi cultural.[4][5]
- ↑ «Holocaust Encyclopedia: Book Burning».
- ↑ Bosmajian, Haig A. Burning Books (en anglès). McFarland, 2006, p. 19. ISBN 978-0-7864-2208-1.
- ↑ The Holocaust and the Book: Destruction and Preservation. University of Massachusetts Press, 2001. ISBN 978-1-55849-253-0.
- ↑ Novic, Elisa. The Concept of Cultural Genocide: An International Law Perspective (en anglès). Oxford University Press, 2016, p. 131. ISBN 978-0-19-878716-7.
- ↑ Luck, Edward C. Cultural Genocide and the Protection of Cultural Heritage”. J. Paul Getty Trust, 2018.