Croada Albigesa

Croada Albigesa

Croades
Càtars sent expulsats de Carcassona el 1209
Tipus	guerra santa i campanya militar
Data	1209-1229
Lloc	Occitània
Estat	França
Resultat	Victòria francesa
Bàndols
Regne de França Croats Comtat de Tolosa Corona d'Aragó Comtat de Foix Comtat de Comenge
Comandants
Simó IV de Montfort Amaurí IV de Montfort Arnau d'Amaurí Lluís VIII de França Humbert V de Beaujeu Ramon Roger Trencavell Pere el Catòlic Ramon Roger I de Foix Bernat IV de Comenge

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1229, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc. L'expedició, dirigida pel Regne de França, tenia forts tints polítics. El seu resultat fou una davallada del nombre de càtars practicants, la subjugació del Comtat de Tolosa a la corona francesa i la pèrdua de vitalitat de la cultura regional llenguadociana.

El catarisme tenia el seu origen en un corrent reformador antimaterialista que sorgí en el si de les esglésies bogomils dels Balcans i exhortava a «tornar» als ideals cristians de perfecció, pobresa i predicació, tot renegant del món físic.

Les causes de la croada foren complexes, però el detonant final fou l'assassinat del legat papal Pere de Castellnou a Sant Geli, motiu que prengué el Papa per declarar l'inici per primera vegada d'una croada en contra d'altres cristians en terres catòliques.^[1] Una de les principals conseqüències polítiques fou l'eixamplament del domini dels Capets sobre el que actualment és França, eliminant el domini dels nobles occitans, i frenant l'expansió política dels catalans vers el Llenguadoc.^[1]