Croada Albigesa

Infotaula de conflicte militarCroada Albigesa
Croades

Càtars sent expulsats de Carcassona el 1209
Tipusguerra santa i campanya militar Modifica el valor a Wikidata
Data1209-1229
LlocOccitània Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria francesa
Bàndols
Regne de França Regne de França
Croats Croats
Llenguadoc Comtat de Tolosa
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Comtat de Foix
Comtat de Comenge
Comandants
Montfort Simó IV de Montfort
Montfort Amaurí IV de Montfort
Croats Arnau d'Amaurí
Regne de França Lluís VIII de França
Regne de França Humbert V de Beaujeu
Llenguadoc Ramon Roger Trencavell
Corona d'Aragó Pere el Catòlic
Foix Ramon Roger I de Foix
Comenge Bernat IV de Comenge
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1229, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc. L'expedició, dirigida pel Regne de França, tenia forts tints polítics. El seu resultat fou una davallada del nombre de càtars practicants, la subjugació del Comtat de Tolosa a la corona francesa i la pèrdua de vitalitat de la cultura regional llenguadociana.

El catarisme tenia el seu origen en un corrent reformador antimaterialista que sorgí en el si de les esglésies bogomils dels Balcans i exhortava a «tornar» als ideals cristians de perfecció, pobresa i predicació, tot renegant del món físic.

Les causes de la croada foren complexes, però el detonant final fou l'assassinat del legat papal Pere de Castellnou a Sant Geli, motiu que prengué el Papa per declarar l'inici per primera vegada d'una croada en contra d'altres cristians en terres catòliques.[1] Una de les principals conseqüències polítiques fou l'eixamplament del domini dels Capets sobre el que actualment és França, eliminant el domini dels nobles occitans, i frenant l'expansió política dels catalans vers el Llenguadoc.[1]

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6.