|
No s'ha de confondre amb Cronos, el rei dels Titans i pare de Zeus.. |
  | |
| Tipus | divinitat protògena déu del temps |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Hydros |
| Fills | Èter, Ananke i Èreb |
| Altres | |
| Equivalent | Saturn i Pare Temps |
A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.[1]
Als mites grecs, Cronos era el déu de les Edats (des de la Daurada fins a la de Bronze) i del zodíac. Va sorgir al principi dels temps format per ell mateix com un ésser incorpori i serpentí amb tres caps: d'home, de brau i de lleó. Es va entrellaçar amb la seva companya Ananke (la Inevitabilitat) en una espiral entorn de l'ou primigeni i el separà, formant l'univers ordenat de la terra, el mar i el cel.
Cronos va ser considerat el déu remot i incorpori del temps que rodejava l'univers, conduint la rotació dels cels i l'etern pas del temps. Ocasionalment se li apareixia a Zeus amb la forma d'un home ancià de cabells llargs i barba blancs, però la major part del temps romania com una força més enllà de l'abast i el poder dels déus més joves.[2]
A la tradició òrfica, Cronos era fill de Gea o bé d'Hydros (l'Oceà primigeni) i Thesis (la primigènia Tetis). Juntament amb Ananke, era pare d'Èter i Èreb i un ou, l'ou còsmic del que va néixer Fanes. Altres fonts afirmen que era pare de les Hores i, amb Nix, d'Hèmera.
Als mosaics grecoromans era representat com un home girant la roda zodiacal. Se'l compara amb el déu Aion una divinitat associada al temps il·limitat.[3]
- ↑ A Greek-English Lexicon. s.v. Χρόνος
- ↑ Macey, Samuel L. Encyclopedia of time. Nova York: Garland Pub., 1994, p. 209-210. ISBN 9780815306153.
- ↑ Schanzer, Danuta. A philosophical and literary commentary on Martianus Capella's De nuptiis Philologiae et Mercurri. Berkeley: University of California Press, 1986, p. 137. ISBN 9780520097162.