| Característiques generals | |
|---|---|
| Orígens musicals | Diverses teories[1][2] |
| Orígens culturals | Finals del segle XVIII |
| Instruments habituals | Acordió, arpa, contrabaix, guitarra, guitarrón xilè, pandero, piano, tormento. |
| Popularitat | Vigent |
| Subgèneres | |
| A Argentina | cueca cuyana, cueca o cuequita norteña (o chilena), cueca riojana. |
| A Bolívia | cueca chapaca (tarijeña), cueca chaqueña, cueca chuquisaqueña, cueca cochabambina, cueca orureña, cueca paceña, cueca potosina. |
| A Xile | cueca brava o cueca chilenera, cueca campesina, cueca chilota, cueca còmica, cueca chora, cueca criolla, cueca larga, cueca de salón, cueca nortina, cueca porteña, cueca valseada, cueca robada, cueca sola. |
| Enllaços: cançons | |
| Corporación del Patrimonio Cultural de Chile | |
| Puro Cuecas | |
| Escucha música online | |
La cueca és un ball llatinoamericà en què les parelles, formades per un home (denominat guaso[3] o huaso) i una dona (denominada china), ballen soltes, sense tocar-se.[4] Els ballarins tracen figures circulars amb voltes i mitges voltes mentre produeixen moviments de vaivé amb un peu enlaire i l'altre a terra. El vestuari dels huasos es compon d'un mocador, que duen a la mà dreta, i de jaqueta, pantalons, polaines, sabates o botins, esperons, cinturó o faixa, chamanto (mantó de llana de molts colors que utilitzen els camperols) i chupalla (barret de palla). Les chinas duen un mocador blanc a la mà dreta, un vestit de tela florejada amb colors vius i fins a mitja cama, sabates negres i el cabell recollit amb cintes de colors.[5]
La cueca es balla des de Colòmbia, el Perú i Bolívia fins a l'Argentina i Xile, però amb variants diferents, tant en el ritme com en la coreografia, segons les regions i les èpoques. Segons Samuel Salas, Pedro Salas i Pedro Pauletto (1938) «l'únic que les diferencia és el color local que van adquirint en llocs diferents i el nombre de compassos, que varia d'unes a altres».[6]
La tonalitat «més comuna» de la cueca és la tonalitat menor. No obstant això, aquests autors afegeixen que «se’n troben algunes en tonalitat major» i que «pel que fa a la mesura, s'empren el 3/4 o el 6/8».[6] El 3/4 correspon a un compàs ternari en què cada temps equival a una negra, mentre que el 6/8 és un compàs binari dividit en tres pulsacions en què cada una equival a una corxera.[6] Cadascuna de les parts en què es divideix una cueca es coneix amb el nom de pie.[7] La cueca va establir-se oficialment com la dansa nacional de Xile el 6 de novembre de 1979.[8]