Cuirassat Tirpitz

Infotaula de vaixellTirpitz
El 'Tirpitz' al Fiord d'Alta (Noruega)
EpònimAlfred von Tirpitz Modifica el valor a Wikidata
DrassanaKriegsmarinewerft Wilhelmshaven
Número assignat per la drassana128 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióKriegsmarinewerft Modifica el valor a Wikidata
Cost181 milions de Reichmarks
País de registre
Historial
Iniciat2 de novembre de 1936
Avarament1 d'abril de 1939
Naufragi
12 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

  
25 de febrer de 1941 – 12 de novembre de 1944
OperadorKriegsmarine
DestíEnfonsat per bombarders de la RAF 69° 38′ 50″ N, 18° 48′ 30″ E / 69.64722°N,18.80833°E / 69.64722; 18.80833
Característiques tècniques
TipusCuirassat
ClasseClasse Bismarck
Desplaçament
  • 42.900 t estàndard
  • 52.600 t a plena càrrega
Eslora
  • 251 m en total
  • 241,6 m a línia de flotació
Mànega36 m Modifica el valor a Wikidata
Calat9,3 m estàndard
Propulsió
12 calderes Wagner; 3 turbines de vapor Blöhm und Voss; 3 hèlix de 3 pales de 4,7 de diàmetre
Velocitat30 nusos (55 km/h)
Autonomia8.870 milles nàutiques (16.430 km) a 19 nusos (35 km/h)
Tripulació103 oficials i 1.962 mariners
Característiques militars
Blindatge
  • Coberta: de 100 a 120 mm
  • Mampares: 220 mm
  • Torretes: de 130 a 360 mm
  • Barbetes: 342 mm
  • Pont: 360 mm
Armament
En construcció:
  • 8 canons de 380 mm SK C/34 (4 × 2)
  • 12 canons de 150 mm SK C/28 (6 × 2)
  • 16 canons de 105 mm SK C/33 (8 × 2)
  • 16 canons antiaeris de 37 mm SK C/30 (8 × 2)
  • 12 canons antiaeris 20 mm FlaK 30 (12 × 1)

Modificacions:

  • 58 canons de 20 mm FlaK 30
  • 8 tubs llançatorpedes de 533 mm
SensorsFuMo 23
Aeronaus4 Arado Ar 196
Equipament aeronaus1 catapulta
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Notes
3 mencions a la Wehrmachtbericht

El Tirpitz va ser el segon dels dos cuirassats classe Bismarck construïts per a la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Nomenat en honor de l'almirall Alfred von Tirpitz, arquitecte de la Marina Imperial Alemanya. El navili va ser posat en grada a les drassanes Kriegsmarinewerft de Wilhelmshaven al novembre de 1936 i botat dos anys i mig després, a l'abril de 1939. Finalment, va ser comissionat a la flota al febrer de 1941. Igualment com el seu bessó, el Bismarck, el Tirpitz va ser armat amb una bateria principal de vuit canons de 380mm en quatre torretes dobles. De resultes d'una sèrie de modificacions durant la guerra, arribà a ser unes 2.000 tones més pesant que el Bismarck.

Després de completar les seves proves a mar a inicis de 1941, el Tirpitz va servir un breu temps com a peça central de la Flota del Bàltic alemanya, que tenia la missió d'impedir un possible intent de fugida de la Flota del Bàltic soviètica. A inicis de 1942 la nau navegà cap a Noruega per actuar com a dissuasiu davant la invasió aliada. A Noruega, el Tirpitz també podria haver estat emprat per interceptar els combois aliats que es dirigien a la Unió Soviètica, intentant-ho en dues missions el 1942 que resultaren un fracàs. Malgrat tot això, el Tirpitz actuà com una flota en presència i la seva sola presència forçà la Royal Navy a mantenir un elevat nombre de naus a la zona amb la finalitat de contenir el cuirassat alemany.

El setembre del 1943, juntament amb el Scharnhorst, bombardejà les posicions aliades a l'illa de Spitsbergen; va ser la primera ocasió en què el Tirpitz emprà les seves bateries principals. Poc després va rebre danys en ocasió d'un atac de minisubmarins britànics, i posteriorment seria sotmès a una sèrie de massius bombardeigs aeris. El 12 de novembre de 1944, bombarders pesats Lancaster de la RAF, equipats amb bombes Tallboy de 5.400kg van enfonsar el Tirpitz després d'aconseguir dos impactes directes que el van fer escorar ràpidament. Un incendi a la coberta va estendre's al magatzem de munició per una de les torretes de les bateries principals, causant una enorme explosió. Les xifres de morts oscil·len entre 950 i 1.204.

Les restes van ser reflotades en una operació de salvament conjunta entre Noruega i Alemanya que s'estengué entre 1948 i 1957.