Una cultivar[1] (derivat de l'anglès culti(vated) var(iety), varietat cultivada) és una categoria taxonòmica de les plantes cultivades amb rang per sota de l'espècie d'una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d'atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats.[2]
És una planta cultivada que ha estat seleccionada i a la qual s'ha donat un nom únic per raó de les seves característiques útils o decoratives. Generalment és distingible de plantes similars i quan és propagada manté les seves característiques. Donar nom a una cultivar s'ha de fer conforme les normes del Codi Internacional de Nomenclatura per a Plantes Cultivades (en anglès: International Code of Nomenclature for Cultivated Plants, el ICNCP o abreujadament Cultivated Plant Code). Per aquest organisme la cultivar ha de ser distingible d'altres cultivars i ha de ser possible la propagació, de la forma prescrita per aquesta cultivar, ja sia per via sexual o asexual.
La paraula cultivar, va ser creada per Liberty Hyde Bailey. El concepte va ser adoptat oficialment en el XIII Congrés d'Horticultura, realitzat a Londres el 1952, amb l'objectiu de distingir les varietats cultivades de les que naturalment es van produint.[3] El terme cultivar no pot ser intercanviat amb el de varietat botànica.[4]