La cultura del manuscrit utilitza escrits a mà per emmagatzemar i difondre informació; a l'Occident, per regla general precedeix a l'edat d'impressió. En la cultura del manuscrit primerenca, els monjos van copiar els manuscrits a mà. No solament copiaven obres religioses, sinó una gran varietat de textos incloent alguns sobre astronomia, d'herbaris, i bestiaris.[1] La cultura del manuscrit medieval s'ocupa de la transició del manuscrit dels monestirs al mercat en les ciutats i la creació de les universitats. En les ciutats va crear llocs de treball al voltant de la fabricació i comercialització de manuscrits, i per regla general estava regulat per les universitats. La cultura tardana del manuscrit es va caracteritzar per un desig d'uniformitat, ben ordenat i còmode accés al text contingut en el manuscrit, i la facilitat de lectura en veu alta. Aquesta cultura va sorgir del Concili del Laterà IV (1215) i l'augment de la Devotio Moderna. Va incloure també un canvi en els materials emprats del pergamí al paper.
- ↑ Voigts, 1979, p. 251.