La cultura maker és una cultura o subcultura contemporània que representa una extensió tecnològica basada de cultura de DIY (Fes-ho tu mateix). Es vincula amb la cultura hacker (menys relacionada amb els objectes físics i enfocada al programari) i amb la creació de nous dispositius, així com bricolatge d'aquells que ja existeixen. Generalment, la cultura maker, dona suport al maquinari lliure. Els interessos típics de la cultura maker inclouen activitats orientades a l'enginyeria, l'electrònica, robòtica, impressió 3D, i l'ús del control numèric per ordinador, així com activitats més tradicionals com el treball dels metalls, treball de la fusta, i, principalment les habilitats i treballs manuals tradicionals. Aquesta subcultura, subratlla un enfocament del copiar i enganxar sobre les tecnologies d'aficions estandarditzades. També fomenta la reutilització, amb llibres de receptes dels dissenys publicats en llocs web i publicacions adreçades al moviment maker.[1][2] Hi ha un fort enfocament en l'ús i l'aprenentatge d'habilitats pràctiques per aplicar-les a dissenys de referència.[3] També hi ha un treball creixent sobre l'equitat i la cultura hacklab.
- ↑ MacMillan, Thomas. «On State Street, "Maker" Movement Arrives | New Haven Independent» (en anglès), 30-04-2012. [Consulta: 30 juny 2019].
- ↑ «Makers UPV: making locally, winning globally | Startup Europe». startupeuropeclub.eu. Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 12 agost 2016].
- ↑ Martinez, Sylvia. Invent To Learn. Torrance, CA: Constructing Modern Knowledge, 2013, p. 32–35. ISBN 978-0-9891511-0-8.