Cultura tibetana

La cultura tibetana, ha estat impregnada fortament pel budisme tibetà, una forma diferent de Vajrayana, la qual està dotada d'una cultura rica i variada.[1]

El Tibet va desenvolupar una cultura diferenciada a causa de les seves condicions geogràfiques i climàtiques que l'ha portat a una forta dependència del pastoralisme. Tot i que està influenciada per cultures veïnes de la Xina, l'Índia i el Nepal, la llunyania i la inaccessibilitat de la regió de l'Himàlaia han conservat diferents influències locals i han estimulat el desenvolupament de la seva cultura diferent.

El budisme tibetà[2] ha exercit una influència especialment forta en la cultura tibetà des de la seva introducció al segle VII. Els missioners budistes que venien principalment de les regions limítrofes van introduir arts i costums de l'Índia i la Xina. L'art, la literatura i la música contenen elements de les creences budistes predominants, i el mateix budisme ha adoptat una forma única al Tibet, influenciat per la tradició Bön i altres creences locals.[3]

Diversos treballs sobre astronomia, astrologia i medicina van ser traduïts del sànscrit i del xinès clàssic.[4] Els desenvolupaments de la civilització han vingut de la Xina, entre moltes altres habilitats importades, principalment en la seva cuina: l'elaboració de mantega, formatge, cervesa d'ordi, ceràmica, molins d'aigua i la beguda nacional, el te de mantega que afavoreixen la supervivència en les seves elevades altituds.[5]

Monjos gelugpa utilitzant dungchens, enfront del palau del Potala
  1. ↑ Aceves Torres, Bertha «Relaciones y significaciones en la cultura budista tibetana. El Vajra» (en castellà). Acta Poética, 21, 1-2, 28-10-2015. DOI: 10.19130/iifl.ap.2000.1-2.42. ISSN: 2448-735X.
  2. ↑ Novick, Rebecca McClen. Fundamentals of Tibetan Buddhism (en anglès). Clarkson Potter/Ten Speed, 2012-02-15. ISBN 978-0-307-81397-8. 
  3. ↑ Martin, Dan. Unearthing Bon Treasures: Life and Contested Legacy of a Tibetan Scripture Revealer, With a General Bibliography of Bon (en anglès). BRILL, 2001. ISBN 978-90-04-12123-2. 
  4. ↑ Renn, Jürgen. The Globalization of Knowledge in History (en anglès). epubli, 2012-07-20, p. 261. ISBN 978-3-8442-2238-8. 
  5. ↑ Buell, Paul David; Anderson, Eugene N.; Moya, Montserrat de Pablo; Oskenbay, Moldir. Crossroads of Cuisine: The Eurasian Heartland, the Silk Roads and Food (en anglès). BRILL, 2020-11-04, p. 267. ISBN 978-90-04-43210-9.