La cultura tibetana, ha estat impregnada fortament pel budisme tibetà, una forma diferent de Vajrayana, la qual està dotada d'una cultura rica i variada.[1]
El Tibet va desenvolupar una cultura diferenciada a causa de les seves condicions geogràfiques i climàtiques que l'ha portat a una forta dependència del pastoralisme. Tot i que està influenciada per cultures veïnes de la Xina, l'Índia i el Nepal, la llunyania i la inaccessibilitat de la regió de l'Himàlaia han conservat diferents influències locals i han estimulat el desenvolupament de la seva cultura diferent.
El budisme tibetà[2] ha exercit una influència especialment forta en la cultura tibetà des de la seva introducció al segle VII. Els missioners budistes que venien principalment de les regions limítrofes van introduir arts i costums de l'Índia i la Xina. L'art, la literatura i la música contenen elements de les creences budistes predominants, i el mateix budisme ha adoptat una forma única al Tibet, influenciat per la tradició Bön i altres creences locals.[3]
Diversos treballs sobre astronomia, astrologia i medicina van ser traduïts del sànscrit i del xinès clàssic.[4] Els desenvolupaments de la civilització han vingut de la Xina, entre moltes altres habilitats importades, principalment en la seva cuina: l'elaboració de mantega, formatge, cervesa d'ordi, ceràmica, molins d'aigua i la beguda nacional, el te de mantega que afavoreixen la supervivència en les seves elevades altituds.[5]