Curi

Per a altres significats, vegeu «Curi (desambiguació)».
Curi
96Cm
americi ← curi → berkeli
Gd
↑
Cm
↓
(Uqo)
Aspecte
Platejat

Curi fluorescent


Línies espectrals del curi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Curi, Cm, 96
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard (247)
Configuració electrònica [Rn] 5f7 6d1 7s2
2, 8, 18, 32, 25, 9, 2
Configuració electrònica de Curi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.) 		13,51 g·cm−3
Punt de fusió 1.613 K, 1.340 °C
Punt d'ebullició 3.383 K, 3.110 °C
Entalpia de fusió ? 15 kJ·mol−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.788 1.982        
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3 (òxid amfòter)
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 581 kJ·mol−1
Radi atòmic 174 pm
Radi covalent 169±3 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal empaquetada compacta
Curi té una estructura cristal·lina hexagonal empaquetada
Ordenació magnètica Antiferromagnètic→transició paramagnètica a 52 K[1]
Resistivitat elèctrica 1,25[1] µΩ·m
Nombre CAS 7440-51-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del curi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
242Cm traça 160 d SF - -
α 6,1 238Pu
243Cm traça 29,1 a α 6,169 239Pu
ε 0,009 243Am
FE - -
244Cm traça 18,1 a SF - -
α 5,8048 240Pu
245Cm traça 8.500 a SF - -
α 5,623 241Pu
246Cm traça 4.730 a α 5,475 242Pu
SF - -
247Cm traça 1,56×107 a α 5,353 243Pu
248Cm traça 3,40×105 a α 5,162 4 244Pu
SF - -
250Cm sin 9.000 a SF - -
α 5,169 246Pu
β− 0,037 250Bk

El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96. Es tracta d'un actinoide.[2] Fou descobert el 1944, essent el tercer transurànid a ser sintetitzat,[3] pels científics estatunidencs Glenn T. Seaborg, Ralph A. James i Albert Ghiorso i fou anomenat en honor de Marie i Pierre Curie, pioners en la recerca sobre la radioactivitat.[4] S'ha emprat per sintetitzar per primera vegada elements de major nombre atòmic (californi i livermori), com a combustible en alguns generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG) emprats en satèl·lits i vehicles d'exploració espacial i com a font de partícules alfa en espectròmetres de raigs X de partícules α (APXS), també de vehicles espacials.

  1. ↑ 1,0 1,1 Schenkel, R «The electrical resistivity of 244Cm metal» (en anglès). Solid State Communications, 23, 6, 1977, pàg. 389. Bibcode: 1977SSCom..23..389S. DOI: 10.1016/0038-1098(77)90239-3.
  2. ↑ «curi». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 agost 2021].
  3. ↑ Trifonov, D. N.; Trifonov, V. D.. «Transuranium elements». A: Chemical Elements - How They Were Discovered (en anglès). Moscou: MIR, 1982, p. 226-238. 
  4. ↑ Enghag, Per. Encyclopedia of the Elements (en anglès). WILEY-VCH Verlag GmbH, 2008, p. 76. ISBN 3-527-30666-8.