Curzio Malaparte

Plantilla:Infotaula personaKurt Erich Suckert

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Curzio Malaparte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1898 Modifica el valor a Wikidata
Prato (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Internat nacional Francesco Cicognini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCorresponsal de guerra, novel·lista, periodista, assagista, dramaturg, director de cinema, diplomàtic i oficial
ActivitatSegle XX
PartitPartit Nacional Feixista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·les, contes, notícies, assajos polèmics, articles i peces teatrals
Viva caporetto! (1921)

Avventure di un capitano di sventura (1927)

L'Arcitaliano (1928)
Nom de plomaCurzio Malaparte
Carrera militar
Branca militarLegió Estrangera Francesa Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Technique du coup d'état (1931)

Kaputt (1944)
La pelle (1949)

Maledetti Toscani (1956)
Família
ParellaVirginia Bourbon del Monte Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0538938 Allocine: 8603 Allmovie: p184212 TMDB.org: 236579
Discogs: 2131420 Goodreads author: 80083 Goodreads character: 104926 Modifica el valor a Wikidata

Curzio Malaparte,[1] pseudònim de Kurt Erich Suckert (Prato, 9 de juny de 1898Roma, 19 de juliol de 1957), va ser un escriptor, periodista, oficial, corresponsal de guerra i diplomàtic italià del segle xx. Va provar sort també, en una ocasió, com a director de cinema.

Particularment conegut a Europa per la seva novel·la Kaputt; per les seves narracions autobiogràfiques a La pelle, sobre la seva experiència com a periodista i oficial durant la Segona Guerra Mundial, i per Maledetti Toscani. Va fer escriure al seu mausoleu en lletres majúscules: «IO SON DI PRATO, M'ACCONTENTO D'ESSER DI PRATO, E SE NO FOSSI NATO PRATESE, VORREI NON ESSER VENUTO AL MONDO». Concedia una gran importància emocional a la Toscana, als toscans i a la gent de Prato. El seu pseudònim, que va utilitzar des de 1925, va ser concebut per ell com una paronomàsia humorística basat en el mot "Bonaparte".