Wiwa,[1] d | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | ± 6.600[2] |
Parlants nadius | 1.850 (2007 ) |
Autòcton de | Departament del Cesar, Departament del Magdalena, La Guajira |
Estat | Colòmbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | mbp |
ISO 639-3 | mbp |
Glottolog | mala1522 |
Ethnologue | mbp |
UNESCO | 1910 |
IETF | mbp |
Endangered languages | 2545 |
El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina. També es coneix amb diversos noms alterns: Arosario, Arsario, Guamaca, Guamaka, Maracasero, Marocasero, Sancá, Sanja, i malayo (degut al patronímic Malo, preponderant en la regió del Cesar, sense relació amb el malai.
Segona Jon Landáburu Illarramendi, director del Programa de Protecció a la Diversitat Etnolingüística (PPDE), citat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia:
Es dona un fort debilitament en els processos de transmissió del damana de generació a generació doncs d'un 87,5 per cent del bon ús de la llengua per part dels caps de llar, es passa a un 49,6 de bon ús entre els fills i a un 19 per cent entre els nets. És un fet preocupant de cara al futur de la llengua.[3]
Segons l'organització Ethnologue, l'any 2001, la llengua damana era parlada per 1.920 persones.[4] No obstant això, segons el citat Ministeri de Cultura, al febrer de 2010, el poble wiwa tenia una població de 13.627 persones, de les quals, "una mica més de la meitat de la població wiwa parla bé la llengua damana".[5]