Daoguang

Daoguang
	;
Nom de temple	ᠰᡳᡠᠸᠠᠨᡯᡠᠩ i 宣宗
Nom pòstum	ᡧᠠᠩᡤᠠᠨ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ, 效天符運立中體正至文聖武智勇仁慈儉勤孝敏寬定成皇帝, 效天符運立中體正至文聖武智勇仁慈儉勤孝敏成皇帝 i 成
Biografia
Naixement	(mnc) ᠮᡳᠨ ᠨᡳᠩ ; 16 setembre 1782 ; Ciutat Prohibida (RP Xina)
Mort	25 febrer 1850 (67 anys); Antic Palau d'Estiu (Dinastia Qing)
Sepultura	Tombèus Oèst dei Qing (oc) ; Muling Mausoleum (en)
Emperador de la Xina Dinastia Qing
	3 octubre 1820 – 25 febrer 1850 (mort en el càrrec) ; ← Emperador Jiaqing – Emperador Xianfeng →
Príncep imperial
	1813 – 3 octubre 1820
Activitat
Ocupació	monarca
Família
Família	House of Aisin-Gioro (en)
Cònjuge	Empress Xiaomucheng ; Consort He ; Noble Consort Cheng ; Consort Xiang ; Consort Chang ; Imperial Concubine Zhen ; Noble Consort Jia ; Imperial Noble Consort Zhuangshun ; Empress Xiaoshencheng ; Noble Consort Tong ; Empress Xiaoquancheng ; Empress Xiaojingcheng ; Imperial Concubine Tian
Fills	Prince Yiwei; () Consort He; State Princess Duanmin; () Empress Xiaoshencheng; State Princess Duanshun; () Empress Xiaoquancheng; Yikang; () Empress Xiaojingcheng; Kurun Princess Shou'an; () Empress Xiaoquancheng; Yichi; () Empress Xiaojingcheng; Princess of the second rank Shou-Zang; () Consort Xiang; State Princess Shou-En; () Empress Xiaojingcheng; Emperador Xianfeng; () Empress Xiaoquancheng; Yicong; () Consort Xiang; Prince Gong; () Empress Xiaojingcheng; Yixuan, Prince Chun; () Imperial Noble Consort Zhuangshun; Princess of the second rank Shou-Xi; () Noble Consort Tong; State Princess Shou-Zhuang; () Imperial Noble Consort Zhuangshun; Yiho; () Imperial Noble Consort Zhuangshun; Yihui; () Imperial Noble Consort Zhuangshun
Pares	Emperador Jiaqing i Empress Xiaoshurui
Germans	Chuang-ching; Kurun Princess Zhuangjing; Princess Hui'an; Kurun Princess Huimin; Miankai; Mianmu; Mianxin; Mianyu

L'emperador Daoguang (Ciutat Prohibida, 16 de setembre de 1782 - Antic Palau d'Estiu, 25 de febrer de 1850), xinès: 道光帝, pinyin Dàoguāng Dì^[1]fou el vuitè emperador de la dinastia Qing, el sisè Qing que governà Xina i el primer a patir la humiliació d'Occident que va culminar amb el Tractat de Nanjing de 1842, com a resultat de la Primera Guerra de l'Opi.^[2] Va governar del 3 d'octubre de 1820 al 25 de febrer de 1850.^[1]^[3]

Història de la Xina Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
Zhou Occidental
Zhou Oriental
Primaveres i Tardors
Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
Han Occidental
Dinastia Xin
Han Oriental
Tres Regnes 220–280
Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
Jin Occidental	16 Regnes 304–439
Jin Oriental	16 Regnes 304–439
D. Meridionals i Septentrionals 420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960	Dinastia Liao 907–1125
Dinastia Song 960–1279
Song del Nord		Xia Occ.
Song del Sud	Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular de la Xina Des del 1949	República de la Xina (Taiwan) Des del 1945

Aquesta caixa:

↑ ^1,0 ^1,1 «We all live in the forbiden city. Gallery of historical Characters» (en anglès). China Institute of America. [Consulta: maig 2015].
↑ Park, Edwin; Wah,Leung. Political Leaders of Modern China (en anglès). Greenwood Press, 2002. ISBN 0-313-30216-2.
↑ Cal tenir en compte que les dates en el calendari xinès son diferents del calendari occidental. Per exemple el 26 de febrer, correspon al 5e. dia de la 2ª lluna. Yuan, Wei. Traductor: Edward Harper Parker. Chinese Account of the Opium War (en anglès). Charles River, 2012.

[:0-1] 1,0 ^1,1 «We all live in the forbiden city. Gallery of historical Characters» (en anglès). China Institute of America. [Consulta: maig 2015].

[:2-2] Park, Edwin; Wah,Leung. Political Leaders of Modern China (en anglès). Greenwood Press, 2002. ISBN 0-313-30216-2.

[:10-3] Cal tenir en compte que les dates en el calendari xinès son diferents del calendari occidental. Per exemple el 26 de febrer, correspon al 5e. dia de la 2ª lluna. Yuan, Wei. Traductor: Edward Harper Parker. Chinese Account of the Opium War (en anglès). Charles River, 2012.

[1]

[2]

[3]