Deir al-Bahrí[1] o Deir el-Bahari[2] (àrab: الدير البحري, ad-Dayr al-Baḥrī, literalment ‘el Monestir Septentrional’) és un lloc d'Egipte on es conserva un important conjunt de temples i de tombes d'època faraònica. Està situat a l'oest de Luxor (a la riba oest del riu Nil) i a l'est de la vall dels Reis i al nord-oest de la zona dels temples de la necròpoli tebana, els quals es troben dins d'una franja de terra que queda entre la riba del riu i els camps de cultiu, i el desert. La zona està coronada per una muntanya en forma de piràmide anomenada el-Qurn.
Per les restes que s'han trobat, la construcció en aquest lloc, la va començar el faraó Mentuhotep I (II) de la dinastia XI. Amenofis I (també conegut com a Amenhotep I), faraó de la dinastia XVIII, va ser el primer a tornar a construir a la zona. És possible que Amenofis I fundés Deir al-Madinah, la vila dels treballadors de la vall dels Reis, ja que el van deïficar i convertir en patró del poble (juntament amb la seva mare Amosis-Nefertari) a la seva mort. Hatshepsut també hi va construir àmpliament, així com el seu successor Tuthmosis III. També es van construir una sèrie de cementiris per a membres de la classe alta al voltant dels temples, amb tombes que daten des de l'Imperi mitjà fins a l'època ptolemaica.
