(hbo) דְּבָרִים (mul) Deuteronomium | |
---|---|
Portada del Deuteronomi a la "Bíblia de Sant Paolo" | |
Tipus | llibre de la Bíblia i text sagrat |
Fitxa | |
Llengua | hebreu bíblic |
Format per | 34 |
Dades i xifres | |
Gènere | text sagrat |
Sèrie | |
Part de | Pentateuc, Bíblia hebrea, Antic Testament, Antic Testament catòlic, Septuaginta, Hexateuque i Pentateuc |
Pentateuc | |
Llibres de la Torà |
Gènesi |
Èxode |
Levític |
Nombres |
Deuteronomi |
Deuteronomi (del grec antic: Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, "[parlades] paraules") és el cinquè llibre de la Torà i, per tant, de la Bíblia. En hebreu el nom és "Devarim" דברים paraules, que prové de la primera frase del text Eleh ha-devarim, "Aquestes són les paraules...". El nom català prové del nom grec del llibre a la versió Septuaginta, Δευτερονόμιον, deuteronomion, que significa "segona llei".[1]
Aquest nom està basat en la traducció errònia de mishné ha-torà ha-zot (Deut. 17:18), que gramaticalment només significa "una repetició [és a dir una còpia], d'aquesta llei", però que va ser traduït τὸ Δευτερονόμιον τοῦτο, "aquesta repetició de la llei". Encara que va ser una traducció errada, no és inadequada, ja que el llibre inclou una repetició de gran part de les lleis no sacerdotals de l'Èxode.[2]
El llibre conté tres discursos que Moisès va pronunciar abans de la seva mort a les planures de Moab, l'onzè mes de l'últim any del seu recorregut:[3][4]
El llibre conté tres apèndixs, després que Moisès designés Josuè com el seu successor:[5]