|
Per a altres significats, vegeu «Devotio Moderna». |
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
En aquest jurament, un general romà feia vot de sacrificar la seva pròpia vida i la dels seus enemics a la batalla, per salvar el seu exèrcit i decidia consagrar aquestes vides als déus ctònics, a canvi de la victòria. Titus Livi va fer una descripció d'aquest ritual al parlar del sacrifici de Publi Deci Mus a la batalla del Vesuvi que es va fer contra la Lliga llatina.[1]
Durant el segle I aC, la devotio podia significar, en general, qualsevol oració o ritual que entregava als deus ctònics una persona o cosa per a la seva destrucció.[2]
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 8-10
- ↑ Fowler, W. Warde. The religious experience of the Roman people. Charleston, SC: BiblioBazaar, 2008, p. 156-157.