«Primer de maig» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «1 de maig». |
Tipus | festa pública dia internacional activitat esdeveniment anual | ||
---|---|---|---|
Commemora | treballador obrer treball Revolta de Haymarket | ||
Vigència | 1889 - | ||
Dia | 1 de maig | ||
Mitjà de comunicació | |||
Patrimoni cultural | |||
National Inventory of Living Heritage in Finland (en) | |||
Data | 2017 | ||
Identificador | N/a | ||
Etiqueta | #LaborDay i #Первомай |
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als «Màrtirs de Chicago», treballadors anarquistes executats als Estats Units d'Amèrica (EUA) arran de la Revolta de Haymarket de 1886,[1] l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de vuit hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els estats liberals a acceptar la jornada de vuit hores.
La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita al llarg del segle xx de tot el moviment obrer internacional, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.[2] Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units[Nota 1] i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/>
corresponent.