Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
Període predinàstic |
Període protodinàstic |
Període arcaic |
I (3100) - II (2890) |
Regne Antic |
III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
Primer Període Intermedi |
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
Regne Mitjà |
XI (Tot Egipte) |
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
Segon Període Intermedi |
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
Regne Nou |
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
Tercer Període Intermedi |
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
Primer període persa (525) |
Baix imperi |
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
Segon període persa (343) |
Període hel·lenístic |
Alexandre el Gran (332) |
Dinastia ptolemaica (323) |
Província romana (30) |
Conquesta àrab |
Conquesta otomana |
La dinastia XXIX d'Egipte regí Egipte entre els anys 398-378 aC. Fou fundada per Neferites I, que va traslladar la capital a Mendes, ciutat situada més al centre del delta del Nil que la septentrional Sais, indicant potser un fort ressorgiment del poder reial. Neferites I i els seus successors van aconseguir mantenir el seu poder davant les temptatives d'Artaxerxes II per recobrar el domini d'Egipte. Els últims anys de la dinastia van ser pertorbats per rebel·lions, origen del final de la dinastia. Aquests reis també van mantenir el culte al brau sagrat Apis, a Memfis, registrat a les esteles i inscripcions del Serapeum de Saqqara. Les dinasties XXVI, XXVII, XXVIII, XXIX, XXX i XXXI configuren el període tardà d'Egipte.