La dinastia XXI d'Egipte fou la primera de les cinc dinasties egípcies que formen l'anomenat Tercer Període Intermedi.
Després del regnat de Ramsès III de la dinastia XX va seguir una llarga i lenta decadència del poder reial a Egipte. Ramsès XI fou succeït per Nesbanebdjed I conegut per (Smendes I (catalanitzat Esmendes I),[1] que ja governava el Baix Egipte feia uns anys amb seu a Pi-Ramsès, i que va fundar la nova dinastia. El seu coronament va marcar el fin de l'era de la renaixença decretada pel gran sacerdot d'Amon, Herihor, l'any 19 de Ramsès XI. Els faraons de la dinastia XXI van governar des de Tanis, però foren principalment actius només al Baix Egipte, zona que van controlar plena i directament. Se l'anomena dinastia tanita per la capital Tanis. Al mateix temps els Gran Sacerdots d'Amon a Tebes tenien el govern efectiu del mig Egipte i l'Alt Egipte si bé nominalment també estaven sota la dinastia de Tanis. Manetó diu a la seva història d'Egipte que la dinastia va durar 130 anys.[2]
- ↑ ja que Manetó li dona el nom grec de Smendes. Per sincretisme els grans sacerdots d'Amon Nesbanebdjed II i Nesbanebdjed III foren anomenats també Smendes II i Smendes III.
- ↑ Kenneth A. Kitchen, The Third Intermediate Period in Egypt (1100–650 BC), 3rd edition, 1986, Warminster: Aris & Phillips Ltd, p.531