  | |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Emile Ardolino |
| Protagonistes | |
| Producció | Linda Gottlieb |
| Guió | Eleanor Bergstein |
| Música | John Morris |
| Fotografia | Jeffrey Jur |
| Muntatge | Peter C. Frank |
| Distribuïdor | Vestron Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 21 agost 1987 |
| Durada | 96 min i 100 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Carolina del Nord |
| Color | en color |
| Pressupost | 6.000.000 $ |
| Recaptació | 213.954.274 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic, cinema musical, drama, cinema per a adolescents i videodansa |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Època d'ambientació | 1963 |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
           
| |
Dirty Dancing és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Emile Ardolino, estrenada el 1987 i doblada al català.[1]
La pel·lícula la va escriure Eleanor Bergstein, i produïda per Linda Gottlieb.[2] Protagonitzada per Patrick Swayze i Jennifer Grey, explica la història de "Baby" Frances Houseman, una jove que s'enamora del instructor de dansa Johnny Castle (Swayze) en un complex de vacances.
La pel·lícula es basava en la mateixa infantesa del guionista Bergstein. Originalment, va escriure un guió per a la pel·lícula de Michael Douglas It's My Turn, però finalment va acabar sorgint una història per a una pel·lícula que es va convertir en la coneguda com Dirty Dancing. El guió es va acabar el 1985, però els canvis de gestió a MGM van posar la pel·lícula en un atzucac en el seu desenvolupament. La productora es va canviar a Vestron Pictures amb Emile Ardolino com a director i Linda Gottlieb com a productora.[3] El rodatge va tenir lloc a Lake Lure, Carolina del Nord, i Mountain Lake, Virginia, amb la partitura de la pel·lícula composta per John Morris i la coreografia de dansa de Kenny Ortega.[4]
Dirty Dancing es va estrenar al Festival de Cannes de 1987 el 12 de maig de 1987, i es va estrenar el 21 d'agost de 1987 als Estats Units, guanyant més de 214 milions de dòlars a tot el món. Va ser la primera pel·lícula que va vendre més d'un milió de còpies per a vídeos domèstics.[5] La crítica va ser força positiva, elogiant especialment les actuacions de Gray i Swayze, i la seva banda sonora, creada per Jimmy Ienner, va generar dos àlbums multiplatí i múltiples senzills com "(I've Had) The Time of My Life". La interpretació de Bill Medley i Jennifer Warnes, va guanyar l'Oscar a la millor cançó original, el Globus d'Or a la millor cançó original i el premi Grammy a la millor interpretació pop d'un Duo o grup amb veus.[6]
La popularitat de la pel·lícula va portar a una preqüela de 2004, Dirty Dancing: Havana Nights, i una versió escènica que ha tingut actuacions exhaurides a Austràlia, Europa i Amèrica del Nord. El 2017 també es va publicar un remake fet per a la televisió.[7]
- ↑ «Dirty dancing». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Tzioumakis, Yannis. The Time of Our Lives: Dirty Dancing and Popular Culture (en anglès). Wayne State University Press, 2013-03-18, p. 134. ISBN 978-0-8143-3625-0.
- ↑ Rosenthal, M. Sara. Healthcare Ethics on Film: A Guide for Medical Educators (en anglès). Springer Nature, 2020-09-30, p. 270. ISBN 978-3-030-48818-5.
- ↑ Hartlaub, Peter. «Choreographer Kenny Ortega's ode to disco / TV special highlights its history» (en anglès americà). sfgate.com, 16-01-2003. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Singh, Anita. «Patrick Swayze, the man who inspired a generation of women to dance, has died». The Telegraph, 2009. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Craughwell, Kathleen. «Save the Last Dirty Dance for the Revival» (en anglès americà). Los Angeles Times, 18-08-1997. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Robbins, Caryn. «ABC Announces May Premiere Date for DIRTY DANCING Event Movie» (en anglès). broadwayworld.com. [Consulta: 30 juliol 2022].