El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al segle xiii.[1] Corrent que assenyala l'inici del segle, el dolce stil novo influirà part de la poesia italiana fins a Petrarca: esdevé guia d'una profunda recerca cap a una expressió refinada i noble dels propis pensaments, separant la llengua del vulgar, portant la tradició literària italiana vers l'ideal d'un gest cercat i àulic. Neixen les rime nuove, una poesia que no té més al seu centre el patiment de l'amant, sinó la celebració dels dots espirituals de l'amant. Comparada amb les tendències precedents, com l'escola guittoniana o més en general la lírica toscana, la poètica stilnovista adquireix un caràcter qualitatiu i intel·lectual més elevat: l'ús regular de metàfores i simbolismes, així com el doble sentit de les paraules.
- ↑ «Dolce stil novo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.