Don Giovanni

Infotaula de composicióDon Giovanni

L'ària del champagne
quadre de Max Slevogt
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
LlibretistaLorenzo Da Ponte
Llengua del terme, de l'obra o del nomItalià
Basat enDon Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, llibret de Giovanni Bertati i música de Giuseppe Gazzaniga (Tirso de Molina Modifica el valor a Wikidata)
CreacióMarç - octubre de 1787
Data de publicació1787 Modifica el valor a Wikidata
GènereDramma giocoso
Partsdos
CatalogacióKV 527 Modifica el valor a Wikidata
Sèriellista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Format perMadamina, il catalogo è questo, Batti, batti, o bel Masetto (en) Tradueix, Fin ch' han dal vino (en) Tradueix, Là ci darem la mano (en) Tradueix, Deh! vieni alla finestra (en) Tradueix i Don Giovanni, a cenar teco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Personatges
  • Don Giovanni, jove cavaller extremadament llicenciós - Baríton
  • El Comanador - Baix
  • Donna Anna, la seva filla, promesa a Don Ottavio -Soprano
  • Don Ottavio - Tenor
  • Donna Elvira, dama de Burgos, abandonada per Don Giovanni - Soprano
  • Leporello, criat de Don Giovanni - Baix
  • Masetto, amant de Zerlina - Baix
  • Zerlina, camperola - Soprano
  • Cor: camperols i camperoles, servents, noies, músics
Estrena
Estrena29 d'octubre de 1787
EscenariTeatre Nostic de Praga,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya18 de desembre de 1849, Teatre Principal (Barcelona)
Estrena al Liceu21 de febrer de 1866

Musicbrainz: b3b1e2b3-cbb8-4b46-a7d0-0031ec13492c IMSLP: Don_Giovanni,_K.527_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002658506 Modifica el valor a Wikidata

Don Giovanni (títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment «El llibertí castigat, o Don Giovanni»), K. 527, és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en el llibret de Giovanni Bertati per a una òpera de Giuseppe Gazzaniga (Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, Venècia, 1787) i basat llunyanament en El burlador de Sevilla y convidado de piedra,[1] durant molt de temps atribuïda a Tirso de Molina, però que recentment s'ha vist que sembla que és d'un autor italià de la mateixa època.[2] Va ser estrenada al Teatre Nostic, avui Teatre dels Estats, de Praga el 29 d'octubre de 1787.

L'associació Mozart i Da Ponte va produir tres obres mestres: Les noces de Fígaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790). És el que s'anomena la trilogia Da Ponte, en que la música del primer va multiplicar l’impacte gràcies als textos del poeta.

A Sevilla, Don Giovanni intenta seduir Donna Anna, però acaba lluitant i matant el seu pare, el Comanador. Això desencadena una sèrie de situacions en les quals Don Giovanni intenta seduir diverses dones i evitar els seus furiosos promesos, tot amb l'ajuda del seu criat Leporello. Finalment, el fantasma del Comanador vindrà a emportar-se Don Giovanni, que mai no es penedirà de les seves accions malvades.[3]

Entre les nombroses òperes basades en el mite de Don Joan, Don Giovanni és considerada la més reeixida, sense possible comparació amb la resta. El llibret de Da Ponte va ser anomenat, com molts a la seua època, dramma giocoso: en què «giocoso» fa referència al seu caràcter còmic, mentre que «dramma» significa simplement un text operístic, abreviatura de dramma per musica. Mozart va considerar-la una opera buffa.

El filòsof danès Søren Kierkegaard, en la seva obra Enten/Eller (O bé... o bé...), argüeix que el Don Giovanni de Mozart és l'obra d'art més gran mai produïda. El finale, en què Don Giovanni refusa penedir-se, ha esdevingut un captivador tema artístic i filosòfic per a molts escriptors, incloent-hi George Bernard Shaw, qui, a Home i super-home, va parodiar l'òpera fent esment explícit a la partitura de Mozart per a l'escena final entre el comanador i Don Giovanni.

L'any 1979 se'n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Joseph Losey. Entre els millors intèrprets del paper principal de Don Giovanni, cal destacar els baixos Ezio Pinza, Cesare Siepi i Norman Treigle, i els barítons Dietrich Fischer-Dieskau i Thomas Hampson.

  1. «Informació de l'òpera». Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. [Consulta: 12 novembre 2016].
  2. Alier, Roger. «Ressenya de l'òpera». Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. [Consulta: 12 novembre 2016].
  3. «Una producció de grans efectes visuals». Gran Teatre del Liceu. Arxivat de l'original el 31 de maig 2016. [Consulta: 25 maig 2016].