.jpg)
La Dona de l'Apocalipsi (o Dona vestida de sol, γυνὴ περιβεβλημένη τὸν ἥλιον; Mulier amicta sole) és una figura descrita al capítol 12 del Llibre de l'Apocalipsi (escrit c. 95 dC).
La dona dona a llum un fill que està amenaçat per un drac, identificat com el Diable i Satanàs, que té la intenció de devorar el nen tan aviat com neixi.[1] Quan el nen és portat al cel, la dona fuig al desert i desencadena una "Guerra al Cel" en la qual els àngels expulsen el drac. El drac ataca a la dona, a qui se li dona ales per escapar i després l'ataca de nou inundant-lo amb aigua que li llança des de la boca i que després la terra s'empassa.[2] Frustrat, el drac inicia la guerra contra "la resta de la seva llavor", identificada com els bons seguidors de Crist.
La dona de l'Apocalipsi és àmpliament identificada com la Mare de Déu. Alguns comentaristes de l'Església antiga així com de l'Església Catòlica Romana medieval i moderna, ofereixen aquesta interpretació. Aquesta visió no nega la interpretació alternativa de la dona que representa a l'Església, ja que en el dogma catòlic modern, Maria es considerada la Mare de Déu i la Mare de l'Església. Alguns comentaris catòlics, com el Comentari bíblic catòlic de Thomas Haydock (1859), permeten la interpretació de la dona tant com a Església com Maria. El comentari de la New American Bible (la Bíblia Catòlica Romana oficial per a Amèrica) estableix que "La dona adornada amb el sol, la lluna i les estrelles (imatges preses del Gènesi 37:9-10) simbolitzen el poble de Déu de l'Antic i el Nou Testament. El vell Israel va donar a llum el Messies (Apocalipsi 12:5) i es va convertir després en el nou Israel, l'església, que pateix la persecució pel drac.[3][4]
En la teologia i les tradicions calvinistes, que són adverses a la veneració mariana, la interpretació de la dona representa l'església.