Downtown és un terme utilitzat principalment a Amèrica del Nord pels angloparlants per referir-se al cor comercial, cultural i sovint històric, polític i geogràfic d'una ciutat, on hi ha nombrosos edificis alts, institucions culturals i convergeixen el trànsit ferroviari i les línies d'autobús. En grans ciutats, sovint coincideix amb el centre històric o el districte financer, però aquests conceptes no son mútuament excloents, ja que moltes ciutats tenen un districte financer CBD allunyat dels pols cultural i comercial, o del centre de la ciutat, o poden tenir més d'un districte financer. La primera menció de la paraula queda registrada en l'Oxford English Dictionary en 1770 en referència al centre de Boston.[1]
Està marcat per un cúmul d'edificis alts, institucions culturals i la convergència del trànsit ferroviari i les línies d'autobús.[2] En anglès britànic, s'utilitza més sovint el terme city centre.
Entre finals del segle XIX i principis del segle XX les antigues indústries abandonaven els centres de les ciutats per traslladar-se a la perifèria, on es van desenvolupar els districtes industrials, on ja s'instal·laven les noves indústries, on el sòl era considerablement més barat que el centre de la ciutat i el transport de subministraments i productes acabats era molt més fàcil sense la congestió constant emblemàtica del centre, deixant lloc al centre per al sector terciari, i convertint-se en alguns casos en downtown. Com a resultat d'aquesta migració, la fabricació va deixar de ser una part important de la barreja d'empreses del centre de la ciutat.[4]